Ben poca cosa el fa estar rialler.
El quadre no té preu. Tant de bo! Sovint, sabéssim presentar -nos així davant el Nostre Pare Déu. Procurem ‘estar de festa’, encara que de vegades ens hàgim de mossegar la llengua. Evitem estar cabrejats, de mala lluna o amb cara de pomes agres.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada