El Teix mil·lenari de l’Obac

Feia molts anys que em feia il·lusió trobar-lo ja des de jovenet n’havia sentit parlar tant... i, anava al darrera seu per veure’l.  Avui he tingut el cor complet, l’he trobat! Magnífic arbre mil·lenari, únic  en tota la comarca. Verdaderament no té parió.

Un dels sectors de la serra de l’Obac, que pertany al municipi de Vacarisses, menys coneguts pels excursionistes és la denominada “Carena del Teix”. La denominació prové de molt antic i es deu a que aquesta zona hi havia un bon nombre de teixos.

Aquest és l'únic arbre de Teix que es conserva a la nostra comarca i que dóna nom a aquesta carena

El Teix és un arbre llegendari que de ben antic va estar objecte d’adoració per part dels Celtes i els druides de la civilització romana i encara que per les seves característiques no es sol presentar en forma de bosc, en l’antiguitat era ben present en moltes de les serralades de la península ibèrica. En molts pobles, especialment del nord d’Espanya, la seva longevitat era motiu de devoció i se’l considerava sagrat en moltes antigues civilitzacions. Es plantaven també en els cementiris, o prop de les esglésies, com a símbol de la lluita contra la mort, degut a la seva longevitat ‘quasi eterna’.

Amb els anys el teix ha entrat en recessió a tot Europa, inclòs a les illes britàniques que és on més concentració n’hi havia. En la nostra comarca el problema ha estat molt més greu, fins al punt de que en l’actualitat només en queda un de viu en estat natural. L’exemplar a més no està gaire sa i la seva malaltia queda ben palesa en el tronc, en el que podem observar ben clarament el forat interior que la deixat mig buit; encara que sortosament la part de les fulles sembla ben verda.

Aquest teix és de difícil localització i el seu accés no està marcat el que el fa complicat de trobar. L’arbre té una altura de poc menys de 20 metres i un perímetre entre 100 i 160 centímetres i no es coneix quina és la seva edat real, tot i que es calcula que segurament pot passar dels 1.000 anys.

 

 

S’accedeix a la carena del teix des del trencall que queda davant de l’accés a la casa nova de l’Obac i que està marcat com a camí de la Pineda de la urbanització dels Caus. Si us hi fixeu veureu un petit anunci que diu Bar el Teix. La carretera està asfaltada i desprès d’un parell de corbes trobarem a mà dreta un rètol que diu Carena del Teix.

Continuem per una pista sense asfaltar resseguint les cases de la urbanització que ara ens quedarà a la nostra esquerra. La vista de l’Obac que ens queda a la dreta és molt bonica i el camí es força planer amb una lleugera baixada. Al final de la pista és l'últim lloc on podem deixar el cotxe N 41º 36.930 E 001º 56.999 i el camí segueix passant prop de les cases de la urbanització, però ara és molt més estret.

Cal que seguim el camí fins que arribem a la darrera casa de la urbanització. Al costat de la casa podrem observar un banc de fusta N 41º 36.909 E 001º 56.799 situat de manera què des del qual podrem gaudir d’una excel·lent vista de l’Obac, el Castell de Bocs, el Paller de tot l’any i la serralada de Montserrat. En aquest punt, obert de vegetació, veurem davant nostre una cinglera i si poguéssim baixar-hi ens trobaríem el teix ja que està situat just a sota mateix. El problema és que l’accés per aquest lloc és impossible.

El que haurem de fer doncs, és continuar endavant per la carena, ara però sense camí i desviant-nos poc a poc cap a la nostra dreta, tot descrivint una mena d’arc; de manera que poc a poc tornem enrere, ja que el que volem és anar a parar just a sota de la citada cinglera. Si ens hi fixem, quan ja estiguem una mica més avall i hàgim tornat enrere, és possible que veiem algunes fites marcades amb pedres. Si és així seguim-les, ja que ens portaran per un petit corriol que mena a un xaragall cap a una zona humida sota la cinglera. No cal cercar l’arbre ja que fins que no estiguem just al seu costat no el veurem. L’arbre queda amagat dins d’una canal i en el darrer tram de camí cal anar en compte de no relliscar, ja que presenta una marcada inclinació.

 

 

En total es tarden aproximadament uns 30 minuts, des del cotxe fins l’arbre.

 

Ésser un dir: l'escorça i el fruit són verinosos, i aquest podria ser el motiu de la desaparició i extinció dels teixos que havien donat nom a la carena, doncs aquest havia estat lloc de pastura molt frequentat pel bestiar