Morrals
de la Mata, Agulla del Gat Mesquer, Morral del Llop, Agulles dels Traginers,
Avenc de la Font Freda.
Dimecres
passat vam encetar l’interessant cicle ‘Un tomb a ritme de natura’ que any rere
any de la mà d’en Narcís Serrat ens fa conèixer bonics racons molts d’ells desconeguts,
i que sembla mentida, segurament hi hem passat pel costat o ben a prop infinitat
de cops i mai no ens hi havíem fixat.
Aquest
cop vam deixar els cotxes a l’aparcament inferior situat al Coll d’Estenalles .
L’itinerari s’enfila pel vessant del turó per un camí pastiu i ofereix a mesura
que vas pujant, bones vistes del Montcau
i de la Mata, el mas on es troben les oficines tècniques del Parc. No obstant
això, les millors panoràmiques s’obtenen al cadamunt del turó, on hi ha
l’ermita de sant Jaume. Esglesiola de planta quadrada, teulada a dues aigües i campanar d’espadanya. La porta està
encarada cap a Montserrat i, al seu darrere, queden el Montcau i la Mola. Però
de primer, ens vam aturar per contemplar l’actual cisterna just a l’entrada del mas i que
antigament havia estat un pou de glaç. Aquesta presenta un penell molt original.
A partir de l’ermita, cap a ponent, el camí
emprèn un segment de la carena amb lleugeres ondulacions a mesura que se
superen diversos collets . Aquí va començar de veritat l’excursió de dimecres
pels morrals de la Mata, coves, agulles
i finalment un avenc.
Roca
d’en Miqueló
Només
baixar de l’ermita de St. Jaume tot anant per sobre de les cingleres, es troben
un bon grup. En primer lloc hi ha dos morrals, que són magnífiques talaies
sobre la carretera, veiem entre la vegetació una roca que és una petita agulla,
sota la qual hi ha la Roca d’en Miqueló, ben difícil de superar, encara que
baixa des del seu coll. És una roca compacta. Fou ascendida per Miquel Vicente
i per J. Barberà el 15 de juliol de 1978. Per arribar-hi cal anar pel mig del
bosc, per antigues feixes seguint el que s’intueix havia estat un senderó.
Tornem
a pujar i ens dirigim cap el Morral de les Saleres, un lloc dominant, una prominència amb moltes vistes,
el nom es deu que des de aquest es llançava la sal al bestiar.
Anem
planejant fins trobar un camí de pasturatge que en forta baixada ens mena a la Foradada
del Balcó.
Continuem
baixant i marxem cap l’O, ara planejant, passem a prop de l’Agulla de la Font
de l’Hort i l’Agulla Toni Sors.
Seguim
el camí que baixa del Coll de Garganta i passem per una zona on tot els noms
estan influenciats pel gat mesquer: l’Agulla del Gat Mesquer - resta separada
de la cinglera i s’hi ascendeix des del coll
flanquejant a la cara O per trobar l’aresta S i pujar fàcilment dalt-. A
la part del damunt i a la cinglera mateix, hi ha una roca que es pot remuntar
amb un pas.
Continuem i trobem el
Gat Mesquer i la Balma del Gat Mesquer. Abans però, fem una parada per contemplar
la Cova del Centenari.
Seguim en
direcció als Tres Jutges -queden damunt mateix de l’alzina del Sal·lari i a
l’esquera de les cingleres del Morral del Llop-. Són tres roques, separades de
la cinglera, si bé la més alta hi queda enganxada.
Morral
del Llop, és una paret de cingleres que prové de les roques dels Tres Jutges, a
l’O, que nosaltres vam voltar per no perdre alçada.
Davant nostre ja s’albiren les Agulles dels Traginers, situades al torrent que
davalla de la coma d’en Vila i damunt mateix de la font dels Traginers. Queden
a la vessant dreta pujant el torrent, i n’hi ha de diverses, algunes de les
quals ni cal esmentar. La que està més a
l’E queda dins una canal on els arbres s’ajeuen. A la segona s’hi pot anar amb
un salt des del cingle, i és la més gran. La més important és la del mig,
l’agulla és ben bé un bolet. Totes estan abocades a la torrentera, i es pugen
pel costat del torrent, unes fites, pedrons, assenyalen el camí. Una d’elles
està foradada ‘i només cal enfilar-la i
començar a cosir’.
Baixem
fins a trobar el camí que mena a la Font dels Traginers, però nosaltres el
deixem per pujar fins la pista que passa per la carena. Un cop dalt, ens vam arribar fins
les restes de l’antic xalet que van enderrocar i només van deixar els fonaments que serveixes
de basses d’aigua, més aviat van fer un nyap.
Des del Xalet enderrocat vam tornar enrere i per escurçar una mica
vam fer fora de camí un tros pel mig del bosc fins trobar el camí
que baixa del coll de Garganta a la Font Freda, per poder-vos orientar millor caldria trobar l’iniciï
del camí de la Fontfreda al coll de Garganta i baixar uns cinquanta metres de
camí. A la nostra esquerra i a uns deu metres sobre del camí hi ha,
senyalitzat l’Avenc de la Font Freda.
Finalment, i ara sí, vam seguir
el camí que portava altre
cop a la pista que mena a la Mata.
Una
bonica i interessant excursió que va ser del gust tots els participants i que
gràcies a les explicacions d’en Narcís -que en aquests afers a més de la lletra
menuda, sap més que el llibre de les set sivelles-, ens va fer gaudir d’una
matinal completa que ens va satisfer a tots.
Informació
complementària: Sant Llorenç Pam a Pam de Josep Barberà, Xarxa de Parcs
Naturals de la Diputació de Barcelona, Edu3.cat, Generalitat de Catalunya Fotos: Narcís Serrat i Agustí Junyent.
Organitza la sortida: Benestar Social de l’Ajuntament de Matadepera.
Hem parlat avui de molts llocs que porten el nom de 'gat mesquer, segurament en aquests indrets deuria haver-hi molts, però què és i com és el gat mesquer? (aconsello veure'l en pantalla gran)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada