L'Agustí i la Mercè m'envien aquest vídeo. Gràcies!
En la pel•lícula "Amarga Pesadilla" es pot veure una escena improvisada "genial".
El noi que toca el banjo no és cap actor, és un noi autista que residia a prop del lloc on s'estava filmant la pel•lícula i va aparèixer a l'escenari per una d'aquelles coses meravelloses que de vegades passen en la vida.
Quan, per casualitat, l'equip va parar en una gasolinera, va sorgir aquesta escena notable del film, que el director ‘Boorman’ va tenir la genial idea d'incloure en la història...
Fixeu-vos en l’expressió del noi... Al principi, està trist, distant...
Però, a mesura que va tocant el seu banjo, creix amb la música i es deixa portar per ella fins a transformar la seva expressió en alegria, recobrada gràcies a un guitarrista foraster.
El noi creix amb intensitat, brilla i exhibeix el seu somriure expressat en els trets de la seva deficiència un somriure espontani, meravellós que la màgia de la música porta a descobrir.
Després, es torna tancar dins seu, deixant una part de bellesa eternitzada en aquest film.
Mireu aquest vídeo per tal d’ésser testimonis de l'excel•lent duel entre la guitarra i el banjo en una inigualable improvisació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada