Sobre la presència de símbols religiosos en llocs públics

.

Jutges de Tribunal de Drets Humans d‘Estrasburg

Un jueu defensa el Crucifix davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

El passat dimecres 30 de juny, ‘Joseph Weiler’, jueu practicant, professor de la Facultat de Dret de la Universitat de Nova York, va defensar el Crucifix davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

17 jutges titulars i tres suplents, encapçalats pel president del Tribunal, ‘Jean Paul Costa’, van escoltar els arguments del Govern italià per demanar que es revoqui la sentència del 3 de novembre de l'any passat en la qual aquesta Institució declarava que la presència de crucifixos en un col•legi públic violava el dret a l'ensenyament i a la llibertat de consciència dels demandants. La decisió del Tribunal tindrà conseqüències directes a tot Europa.

‘Joseph Weiler’, és també professor honorari de la Universitat de Londres, i va representar també en l'audiència els governs d'Armènia, Bulgària, Xipre, Grècia, Lituània, Malta, Mònaco, Romania, la Federació Russa i San Marino, que s'havien presentat cada un d'ells davant del tribunal com "amicus curiae" (és a dir, com a tercers). Vet aquí alguns punts del seu defensa:

Abans que res, el professor ‘Weiler’ va explicar que a Europa no hi ha un únic model en les relacions Església-Estat: n'hi ha prou amb veure les diferències entre el laïcisme francès o el cas britànic, on la Reina és cap de l'Església Anglicana.

Altres casos són el de Suècia, Dinamarca o Grècia... "En molts d'aquests Estats 'no-laics', amplis sectors de la població, fins i tot la majoria, ja no són religiosos -va constatar el professor.

Tanmateix, la contínua presència de símbols religiosos als llocs públics i estatals és acceptada per la població com a part de la identitat nacional, i com un acte de tolerància cap als compatriotes"…

"Potser un dia, els britànics, exercint la seva sobirania constitucional, es desposseiran de l'Església d'Anglaterra, com ho van fer els suecs. Però és una decisió que els correspon a ells, no a aquest distingit Tribunal", va aclarir el professor.

"Els països de l'Europa han obert les seves portes a molts nous residents i ciutadans. Els hi hem de donar totes les garanties de la Convenció Europea dels Drets de l'Home. Els devem respecte, benvinguda i no discriminació. Però el missatge de tolerància cap els altres no hauria de ser traduït com un missatge d'intolerància vers la pròpia identitat", va afegir ‘Weiler’.

Quan li va arribar el torn al representant de l'Estat italià, ‘Nicola Lettieri’, va explicar:

"no hi ha cap prejudici real en aquesta qüestió. Si un manté una relació privilegiada amb una religió, si exposa símbols religiosos, no va en contra de la Convenció Europea dels Drets de l'Home. L'única frontera que no s'ha de superar és la de buscar l'adoctrinament o el proselitisme".

"Si el crucifix és present a les aules, el motiu no és l'adoctrinament, sinó que és una expressió d'un sentiment popular que constitueix el fonament de la identitat nacional", afegí.

El ministre d'Exteriors del país transalpí, ‘Franco Frattini’, manifestava ahir la seva confiança en la qual tot aquest assumpte portarà a un «resultat positiu».’ Frattini’ va definir la defensa del crucifix als llocs públics com «una gran batalla per la llibertat i per la identitat dels nostres valors cristians»..

Ara, cal esperar, la decisió del Tribunal que serà pronunciada més o menys a finals de tardor i qui sap si s’allargarà fins Nadal.

Per a més informació veure ZENIT.

Nota: A més dels deu països representats per ‘Weiler’, que participaven oficialment en el cas, altres Estats han donat el seu suport oficial als símbols religiosos en llocs públics: Ucraïna, Moldàvia, Albània i Sèrbia. El nombre d'Estats participants no té precedents, aclareix el director del Centre Europeu per al Dret i la Justícia, el que demostra la importància d'aquest cas per a tot Europa.