Herois de la Fe

Ahir en 'PaginaDigital.es', 'Mario Mauro' publicava un article que reprodueixo a continuació. Convé no oblidar que l'"Església del silenci" segueix existint en molts punts del Planeta, i els cristians no podem fer el distret i mirar cap un altre costat.

L'alliberament del bisbe ‘Julius Jia Zhiguo’, bisbe clandestí de ‘Zhengding’ (La Xina), va tenir lloc la setmana passada. És una bona notícia però no és el senyal d'un canvi en el règim comunista de Pequín. El bisbe ‘Jia’, de fet, ja ha estat detingut en diverses ocasions i, alliberat després d’uns quants mesos empresonat.

‘Àsia News’ informa de què durant aquest període ha "està separat en una habitació i sotmès a reunions polítiques en les quals se li ha tractat de convèncer que firmi l'adhesió a l'Associació Patriòtica, l'organització del Partit Comunista que vol construir una església nacional, sense vincles amb la Santa Seu ".

Dimarts passat el bisbe, envoltat de cents dels seus seguidors, va poder celebrar la Santa Missa a la Catedral del poble de ‘Wuqiu’, on viu. Pequín ha publicat un pla d'acció nacional per protegir drets. Però el 2009 a la Xina va ser, segons l'informe mundial d'’Human Rights Watch’, un any negre per als drets humans i la democràcia. I el 2010 no ha començat gens millor.

"La persecució de catòlics, protestants i seguidors d'altres religions -assegura ‘Bernardo Cervellera’, el major especialista en cristianisme xinès- es va produir des del primer moment després de la proclamació de la República Popular. Des del començament, el maoisme es va proposar destruir de forma planificada tota religió que considerava una superstició, o absorbir-la per a finalitats del govern controlant-la pel partit. I ràpidament els homes que treballaven a favor del poble -i que havien vist amb simpatia l'arribada dels comunistes- es van oposar a la divinització del poder, salvaguardant la llibertat de la pròpia consciència."

Sovint els religiosos van ser internats junt amb altres opositors polítics en els ‘laogai’, o camps de treball dissenyats per intimidar, adoctrinar i, alhora, per proporcionar una nombrosa força de treball sense cap cost. La "rehabilitació" es posa en marxa a través de "lliçons d'estudi", després del treball diari. El pres es veu obligat a declarar públicament els seus pecats. Així va néixer la "nova persona socialista", que per mostrar la seva lleialtat al partit, sovint denuncia als seus amics i a familiars. Segons els tribunals administratius els cristians són culpables de "crims contra l'Estat, organitzat durant les trobades de la secta maligna."

Tanmateix, malgrat l'opressió, a la Xina succeeix una cosa increïble. Els cristians, en autèntiques catacumbes, han resistit i s'han estès durant els últims 60 anys.

"En les trobades amb els bisbes i sacerdots xinesos ens adonem que estem davant una església jove, dinàmica i vibrant. També és cert que veiem una Església perseguida i dividida, on la fe és posada a prova.

Però encara que l'Església estigui controlada, està plena d'energia i vitalitat. Els catòlics a la Xina són forts en la fe, i sabran resistir la persecució. M'encantaria veure'ls un dia viure la seva fe lliurement, reunits amb l'Església Universal".

Aquestes paraules de ‘Monsenyor Nugent’, representant de la Santa Seu a Hong Kong, mostren com l'esperança cristiana és més forta que tot i que tots, fins i tot dels que fan ús del poder i de la ideologia per esborrar la dimensió religiosa de l'home, que és la llibertat de qui depenen totes les altres

.