Penso que l'escrit m’ha sortit una mica llarg, és per això que ho reparteixo en dues parts, avui publico la primera.
El passat 10 d'octubre la meva dona i jo vam tenir ocasió de reviure la caminada des del Pont de Peramola fins a Pallerols, tot recordant les jornades dels dies 19, 20 i 21 de novembre de 1937.
Al voltant de les 10 del matí els participants ens varem trobar al bell mig del poble d’Oliana, per saludar-nos i començar la sortida tots junts.
Els cotxes els varem deixar en un trencall que va cap a la presa, just al costat del pont de Peramola que creua el riu Segre en la carretera C-14 - km 144,3
El grup de sortida érem 21, més endavant s’hi van anar afegint més colla.
Després de passar el pont i el trencall que va a Peramola, varem seguir uns metres fins trobar els senyals i el rètol que indiquen un camí molt dret que puja directament a l’ermita de la Mare de Déu de Castell-Llebre.
Antigament el camí deuria ser un sender de ziga-zaga, ben fresat i de més fàcil accés, però actualment està molt malmès degut a les obres d’ampliació de la carretera, fet i fet, els primers 50 metres semblen més una pujada només apte per les cabres que pròpiament un camí, sort que ben aviat te n’oblides al contemplar la bellesa que t’envolta i el panorama que s’albira des de Castell– Llebre.
Després d’escoltar atentament algunes explicacions dels entesos, certament molt interessants, que anaven des de les formacions geològiques, molt característiques en aquells indrets, fins l’anècdota de com van salvar la imatge de la Mare de Déu de les atrocitats comeses durant la guerra civil.
-Una padrina d’un mas veí, la va tenir amagada sota els faldellins mentre distreia els milicians, convidant-los aixecar el porró-.
Varem entrar a saludar la Mare de Déu, i contemplar l’ermita romànica. Es tracta d'un petit temple, que en el seu dia fou església parroquial, de senzilla estructura, amb nau única i àbsida semicircular, decorat amb típiques arcuacions llombardes. La part mes interessant del conjunt és el seu esvelt campanar que li dóna un caire molt característic.
A continuació, baixarem per un ample camí fins a Peramola.
Just a l’entrada de Peramola, el camí passa pel davant de l’ermita de la Mare de Déu del Roser.
Els cotxes els varem deixar en un trencall que va cap a la presa, just al costat del pont de Peramola que creua el riu Segre en la carretera C-14 - km 144,3
El grup de sortida érem 21, més endavant s’hi van anar afegint més colla.
Després de passar el pont i el trencall que va a Peramola, varem seguir uns metres fins trobar els senyals i el rètol que indiquen un camí molt dret que puja directament a l’ermita de la Mare de Déu de Castell-Llebre.
Antigament el camí deuria ser un sender de ziga-zaga, ben fresat i de més fàcil accés, però actualment està molt malmès degut a les obres d’ampliació de la carretera, fet i fet, els primers 50 metres semblen més una pujada només apte per les cabres que pròpiament un camí, sort que ben aviat te n’oblides al contemplar la bellesa que t’envolta i el panorama que s’albira des de Castell– Llebre.
Després d’escoltar atentament algunes explicacions dels entesos, certament molt interessants, que anaven des de les formacions geològiques, molt característiques en aquells indrets, fins l’anècdota de com van salvar la imatge de la Mare de Déu de les atrocitats comeses durant la guerra civil.
-Una padrina d’un mas veí, la va tenir amagada sota els faldellins mentre distreia els milicians, convidant-los aixecar el porró-.
Varem entrar a saludar la Mare de Déu, i contemplar l’ermita romànica. Es tracta d'un petit temple, que en el seu dia fou església parroquial, de senzilla estructura, amb nau única i àbsida semicircular, decorat amb típiques arcuacions llombardes. La part mes interessant del conjunt és el seu esvelt campanar que li dóna un caire molt característic.
A continuació, baixarem per un ample camí fins a Peramola.
Just a l’entrada de Peramola, el camí passa pel davant de l’ermita de la Mare de Déu del Roser.
A Peramola, ens van ensenyar la casa de cal Mateu, lloc on era fill en Mateu ‘El Lechero’ que va ésser el contacte de l’expedició a Barcelona l’any 37. També ens van explicar algunes anècdotes de la nit que va passar l’expedició en el Paller.
Vídeo corresponent a la primera ruta del Camí d'Andorra que va des del Pont de Peramola a Pallerols, passant per Peramola. Amb aquesta ruta seguim l'expedició de sant Josepmaria Escrivà que la va transitar els dies 19 i 20 de novembre de 1937.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada