divendres, 16 d’octubre del 2009

“Tots tenen dret a la vida”. O no?







Poques coses són tan greus avui en la vida pública espanyola com la reforma legal sobre l'avortament.
El Govern, que es creu fabricant de drets a dojo, ens en regala un de nou: el dret de la dona a matar l'embrió dins un determinat termini.
Però el crim no entén de terminis i tan criminal és assassinar un embrió, de quatre setmanes, que eliminar-ne un de trenta.
Es pretén ocultar, sense èxit, la veritat. El que es qualifica com dret, consisteix en matar l'embrió, és a dir, a un ésser humà no nascut, la resta és secundari.
No hi ha res tan greu en la nostra vida pública com la legalització d’aquesta matança.
No és estrany que eludeixin el terme per a acollir-se a l'eufemisme de les sigles: IVE, és a dir, Interrupció Voluntària de l'Embaràs, ras i curt, assassinat de l'embrió. Per descomptat, IVE resulta menys alarmant.
Per protestar contra aquesta decisió, demà dissabte 17 d’octubre a Madrid es farà una gran manifestació.
Serà a favor de la vida.
A través dels mitjans de comunicació es parla que hi assistirà moltissima gent, perquè cada vida importa.
Sol·licito que els mitjans audiovisuals que seguiran l’acte, enfoquin les tanques publicitàries que en tot el recorregut mostraran les esfereïdores imatges
del que realment és un avortament.
Finalment, espero que totes les televisions mostrin en els seus telediaris informatius com queda un fetus després de ser assassinat.
Un avortament és un assassinat. No és possible que aquesta societat tanqui els ulls davant tant horror.