Segona part 
Per un planer i bonic camí, a l’ombra d’uns castanyers, varem arribar a la font del Cané, una explanada ben arranjada on al costat de la font hi han uns bancs i una taula, allà varem dinar i descansar una bona estona.
Cap a quarts de 3 de la tarda vam sortir en direcció Pallerols, passant primer per una pista i després enfilant el camí vell de sant Marc.
Aquest camí, al no ser utilitzat, en el decurs dels anys s’havia perdut, i gràcies a la investigació i tenacitat dels promotors del ‘Pas dels Pirineus’, ha estat altre cop rehabilitat, segurament en aquella època -any 37-, ja estava perdut i els expedicionaris van optar per un altre on actualment passa la carretera.
Els desbrossadors amb la seva paciència i perseverança han aconseguit recuperar aquest vell camí que passa arran del Roc de les Dues, segurament deurien acabar ben esgarrapats doncs la zona està plena de garrics.
Vam seguir aquest vell camí que si de primer només es tractava d’un petit corriol, ara s’ha transformat en camí de gran recorregut, GR.
La pujada és una mica dura, sense cap replà per refer-se, però al mateix temps és airosa i atractiva, perquè a mesura que vas pujant, es poden gaudir d’unes bones vistes.
Abans d'arribar a la casa de Sant Marc ens desviàrem a la dreta per anar a la font de Comalpou, on l'expedició de l'any 1937 anava a buscar aigua, i que està a prop de la Cabana de sant Rafel, on van passar els dies del 23 al 27 de novembre.
Alguns, fins i tot van aprofitar l'estona per endinsar-se al bosc i van trobar uns quants rovellons.
Finalment, vam continuar baixant passant per la casa de l’Empordanès on ens van acollir molt amablement. Un cop arribats a Pallerols, vam visitar el rebost de la rectoria i l'església on poguérem reviure escenes de l'any 1937 tot llegint els documents històrics que narren aquells fets.
Feia 3 o 4 anys des de la meva última visita a Pallerols i tinc de confessar que vaig quedar gratament sorprès de les millores que s’han fet a l’església, la nova imatge de la Mare de Déu amb la rosa a la mà, els treballs de restauració en general, també l’arranjament del cementiri. Reconec que l’última vegada ni m’hi havia fixat, doncs aquell lloc era com un bosc ple de matolls. Ara, es veu ben arranjat, i fruit de la neteja, han aparegut les lapides on fins i tot es poden llegir els noms. També vaig veure refetes parets de pedra seca que amb el pas dels anys s’havien enrunat; cal valorar l’esforç i dedicació dels joves que dediquen part de les seves vacances a fer un camp de treball per restaurar aquest lloc que ja és històric.
Abans d’acomiadar-nos vam assistir a la celebració de la Santa Missa i mossèn Norbert ens va dirigir unes paraules.
Només un últim apunt per felicitar els organitzadors, ens ho varem passar d’allò més bé, vam gaudir d’un dia esplèndid, una agradable i variada companyia, i ens han quedat moltes ganes de tornar, per continuar fent camí cap Andorra, seguint el que varen fer sant Josepmaria i els qui formaven part d’aquella expedició.
Fins el mes vinent.
Per un planer i bonic camí, a l’ombra d’uns castanyers, varem arribar a la font del Cané, una explanada ben arranjada on al costat de la font hi han uns bancs i una taula, allà varem dinar i descansar una bona estona.
Cap a quarts de 3 de la tarda vam sortir en direcció Pallerols, passant primer per una pista i després enfilant el camí vell de sant Marc.
Aquest camí, al no ser utilitzat, en el decurs dels anys s’havia perdut, i gràcies a la investigació i tenacitat dels promotors del ‘Pas dels Pirineus’, ha estat altre cop rehabilitat, segurament en aquella època -any 37-, ja estava perdut i els expedicionaris van optar per un altre on actualment passa la carretera.
Els desbrossadors amb la seva paciència i perseverança han aconseguit recuperar aquest vell camí que passa arran del Roc de les Dues, segurament deurien acabar ben esgarrapats doncs la zona està plena de garrics.
Vam seguir aquest vell camí que si de primer només es tractava d’un petit corriol, ara s’ha transformat en camí de gran recorregut, GR.
La pujada és una mica dura, sense cap replà per refer-se, però al mateix temps és airosa i atractiva, perquè a mesura que vas pujant, es poden gaudir d’unes bones vistes.
Abans d'arribar a la casa de Sant Marc ens desviàrem a la dreta per anar a la font de Comalpou, on l'expedició de l'any 1937 anava a buscar aigua, i que està a prop de la Cabana de sant Rafel, on van passar els dies del 23 al 27 de novembre.
Alguns, fins i tot van aprofitar l'estona per endinsar-se al bosc i van trobar uns quants rovellons.
Finalment, vam continuar baixant passant per la casa de l’Empordanès on ens van acollir molt amablement. Un cop arribats a Pallerols, vam visitar el rebost de la rectoria i l'església on poguérem reviure escenes de l'any 1937 tot llegint els documents històrics que narren aquells fets.
Feia 3 o 4 anys des de la meva última visita a Pallerols i tinc de confessar que vaig quedar gratament sorprès de les millores que s’han fet a l’església, la nova imatge de la Mare de Déu amb la rosa a la mà, els treballs de restauració en general, també l’arranjament del cementiri. Reconec que l’última vegada ni m’hi havia fixat, doncs aquell lloc era com un bosc ple de matolls. Ara, es veu ben arranjat, i fruit de la neteja, han aparegut les lapides on fins i tot es poden llegir els noms. També vaig veure refetes parets de pedra seca que amb el pas dels anys s’havien enrunat; cal valorar l’esforç i dedicació dels joves que dediquen part de les seves vacances a fer un camp de treball per restaurar aquest lloc que ja és històric.
Abans d’acomiadar-nos vam assistir a la celebració de la Santa Missa i mossèn Norbert ens va dirigir unes paraules.
Només un últim apunt per felicitar els organitzadors, ens ho varem passar d’allò més bé, vam gaudir d’un dia esplèndid, una agradable i variada companyia, i ens han quedat moltes ganes de tornar, per continuar fent camí cap Andorra, seguint el que varen fer sant Josepmaria i els qui formaven part d’aquella expedició.
Fins el mes vinent.
Recomano visiteu la web –feu clic aquí-, on podreu trobar tota mena d’informació, fotos, vídeos i més.
A més, en el butlletí del passat 27 d’octubre de l’oficina d’informació de l’Opus Dei, en la secció de notícies, també en trobareu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada