Fem el pessebre

.

Només falten vuit dies per Nadal. Són dies de cert nerviosisme. Les compres, l'arbre, el pessebre, els regals, les felicitacions... a més, anem posant el Pessebre dins la nostra ànima. I per a això, anem posant les figures al ritme que ens proposa l'Església.

.
Si t’hi fixes, quan Déu va preparar el seu Betlem tan especial, veurem que les figures que va voler posar molt a prop seu són "figures" de carn i os, humils i senzilles, però tremendament simpàtiques i càlides. Va ser precisament amb la col•laboració silenciosa i amable d'aquelles persones tan "corrents" amb qui va voler realitzar aquell moment únic de la Redempció. Déu fa així les coses.

L'Església comença a posar el Betlem de la nostra ànima amb la "figura" de sant Josep. Com és aquesta figura? Té l’aspecte d'un jove artesà de Natzaret. Les seves mans recorden les fortes mans d'un obrer plenes de durícies. D’aparença humil però distingit, al cap i a la fi, procedia de la família de David llavors potser vinguda a menys, però el seu posat i estil denoten certa grandesa de sang noble. El seu rostre expressa amb claredat que està enamorat de la Dona més bonica de la Història. Els seus ulls que van ser capaços de somiar amb el que somiava qualsevol jove jueu: una família nombrosa, pròspera, i pietosa, reflecteixen una actitud meravellosa.

Efectivament, el seu rostre reflecteix l'actitud d'abandonament confiat en la Voluntat de Déu. Un Déu que li va demanar permís per trencar els seus somnis i dur a terme el gran "Somni"... Y Josep, el "baró just", va dir "sí"...

Nosaltres, com ell, unirem el nostre destí al de Maria; i, com ell, li regalarem a Déu el nostre consentiment i la nostra col•laboració en tots els seus Somnis.

Amb l'ajuda de la nostra Mare, posarem els nostres plans a la seva disposició com Josep, que Ell els prengui, si és la seva Voluntat, i realitzi, en les nostres vides, el "Gran Pla” que ens tenia previst".

.