.
Article publicat per 'Juan Ramón Domínguez Palacios' a Almudí
Benet XVI ha desgranat en els seus discursos i homilies les paraules que caracteritzen aquest temps d'Advent: alegria, espera, conversió, presència ... Aquesta és una selecció de les seves reflexions
«(...) nin
gú hauria imaginat mai que el Messies pogués néixer d'una jove humil com Maria, esposa promesa amb Josep. Segurament ni tan sols se li hauria passat mai pel cap, no obstant i això, en el seu cor l'espera del Salvador era tan gran, la seva fe i la seva esperança eren tan ardents que Ell va trobar-hi una mare digna (...). Hi ha una misteriosa correspondència entre l'espera de Déu i la de Maria, la criatura "plena de gràcia", totalment transparent al designi d'amor de l'Altíssim. Aprenguem-ne d'Ella, Dona de l'Advent, a viure els gestos quotidians amb un esperit nou, amb el sentiment d'una espera profunda, que només la vinguda de Déu pot omplir »".
«Els cristians van adoptar la paraula "advent" per expressar la seva relació amb Jesucrist: Jesús és el Rei, que ha entrat en aquesta pobre "província" anomenada terra per a visitar-nos a tots, fa participar de la festa del seu advent a tots els qui creuen en Ell, i a quants creuen en la seva presència en l'assemblea litúrgica ».
«Amb la paraula "adventus" es pretenia substancialment dir: Déu és aquí, no s'ha retirat del món, no ens ha deixat sols. Encara que no ho podem veure i tocar com succeeix amb les realitats sensibles, Ell és aquí i ve a visitar-nos de múltiples maneres ».
«El significat de l'expressió "advent" comprèn per tant, també el de ‘Visitatio’, que vol dir simple i pròpiament "visita", en aquest cas es tracta d'una visita de Déu: Ell entra en la meva vida i vol dirigir-se a mi. Tots tenim experiència, en l'existència quotidiana, de tenir poc temps per al Senyor i poc temps també per a nosaltres. S'acaba per estar absorbits pel "fer". No és cert, que sovint, és l'activitat qui ens posseeix, la societat amb els seus múltiples interessos la que monopolitza la nostra atenció? No és cert que dediquem molt temps a la diversió i lleure de divers tipus? ».
«L'Advent, aquest temps litúrgic fort que hem començat, ens convida a aturar-nos en silenci per captar una presència. És una invitació a comprendre que cada esdeveniment de la jornada és un gest que Déu ens dirigeix, signe de l'atenció que té per cadascun de nosaltres. Quantes vegades Déu ens fa percebre una mica del seu amor! »
.
gú hauria imaginat mai que el Messies pogués néixer d'una jove humil com Maria, esposa promesa amb Josep. Segurament ni tan sols se li hauria passat mai pel cap, no obstant i això, en el seu cor l'espera del Salvador era tan gran, la seva fe i la seva esperança eren tan ardents que Ell va trobar-hi una mare digna (...). Hi ha una misteriosa correspondència entre l'espera de Déu i la de Maria, la criatura "plena de gràcia", totalment transparent al designi d'amor de l'Altíssim. Aprenguem-ne d'Ella, Dona de l'Advent, a viure els gestos quotidians amb un esperit nou, amb el sentiment d'una espera profunda, que només la vinguda de Déu pot omplir »".«Els cristians van adoptar la paraula "advent" per expressar la seva relació amb Jesucrist: Jesús és el Rei, que ha entrat en aquesta pobre "província" anomenada terra per a visitar-nos a tots, fa participar de la festa del seu advent a tots els qui creuen en Ell, i a quants creuen en la seva presència en l'assemblea litúrgica ».
«Amb la paraula "adventus" es pretenia substancialment dir: Déu és aquí, no s'ha retirat del món, no ens ha deixat sols. Encara que no ho podem veure i tocar com succeeix amb les realitats sensibles, Ell és aquí i ve a visitar-nos de múltiples maneres ».
«El significat de l'expressió "advent" comprèn per tant, també el de ‘Visitatio’, que vol dir simple i pròpiament "visita", en aquest cas es tracta d'una visita de Déu: Ell entra en la meva vida i vol dirigir-se a mi. Tots tenim experiència, en l'existència quotidiana, de tenir poc temps per al Senyor i poc temps també per a nosaltres. S'acaba per estar absorbits pel "fer". No és cert, que sovint, és l'activitat qui ens posseeix, la societat amb els seus múltiples interessos la que monopolitza la nostra atenció? No és cert que dediquem molt temps a la diversió i lleure de divers tipus? ».
«L'Advent, aquest temps litúrgic fort que hem començat, ens convida a aturar-nos en silenci per captar una presència. És una invitació a comprendre que cada esdeveniment de la jornada és un gest que Déu ens dirigeix, signe de l'atenció que té per cadascun de nosaltres. Quantes vegades Déu ens fa percebre una mica del seu amor! »
.
Enllaços relacionats:
'Un temps de fervorosa esperança' . Paraules de Mons. Xavier Echevarría sobre l’Advent, temps de preparació pel Nadal.
'Advent 2010, la web del Vaticà'
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada