dimecres, 25 de maig del 2011

La Romeria

Des de 1935, cada any, arribat el mes de maig, es mobilitzen centenars de milers de persones, potser milions, amb un mateix propòsit: visitar la Mare de Déu en alguna ermita o santuari per resar el rosari.
La Mare de Déu té moltes cases repartides arreu d'aquest món: mansions enormes de gran bellesa, antigues i modernes, i modestes edificacions de maó o de tova. Són els santuaris marians que els catòlics han edificat perquè la Mare estigui a gust i pugui rebre els seus fills.
A aquests santuaris s’hi dirigeixen una multitud incomptable d'homes, dones i nens de totes les races i condicions socials. Si per un moment es reunissin en un sol lloc, la concentració seria gegantina i variada. Mai succeirà, és clar, però val la pena recordar la història.
El 1933 Ricardo Fernández Vallespín, un jove arquitecte que acabava de demanar l'admissió a l'Opus Dei, va explicar a sant Josepmaria que un atac de reumatisme va estar a punt d'impedir-li acabar el projecte de fi de carrera. Si no l’hagués lliurat a temps, hauria perdut l'any acadèmic. Llavors va resar a la Mare de Déu i li va prometre que, si aconseguia completar-lo en el termini previst, aniria en peregrinació al Santuari de Sonsoles, situat als afores d'Àvila.

Sant Josepmaria li va semblar molt bé i es va oferir acompanyar-lo.
-Complirem la teva promesa -li va dir - però a la meva manera.
I així va ser. El 2 maig 1935 van prendre el tren que sortia de Madrid cap a Avila i a continuació van caminar els quatre quilòmetres que separen l’estació de tren fins al santuari, resant la primera part del Rosari. Arribats a l'ermita van resar cinc misteris més, i els cinc últims, en el trajecte de tornada a l'estació.
Com que el camí els va portar per camps de blat que començaven enrossir. Sant Josepmaria va recollir unes quantes espigues: "Em va venir llavors a la memòria -escriuria més tard -
un text de l'Evangeli, unes paraules que el Senyor va dirigir al grup dels seus deixebles: No dieu vosaltres: au! d'aquí quatre mesos estarem ja a la sega? Doncs ara jo us dic: alceu els ulls, esteneu la vista pels camps i vegeu ja les messes blanques i a punt de segar. Vaig pensar una vegada més que el Senyor volia ficar en els nostres cors el mateix afany, el mateix foc que dominava el seu ".
Al tornar de Sonsoles, el fundador de l'Obra establí que cada any els fidels de l'Opus Dei honrarien la Mare de Déu durant el mes de maig d'aquesta manera: amb una romeria senzilla i penitent, feta tot sol o en petits grups, amb la finalitat de millorar la devoció a Santa Maria.
Aquest mes ja en porto unes quantes, amb la meva dona, amb amics etc. Però avui us vull parlar de la romeria que fem cada any de Matadepera a Montserrat i que ja és tota una tradició.
Només pretenc compartir amb vosaltres l'èxit de la romeria d'aquest any.
Ja són 18 anys caminant a Montserrat i, mentre tinguem forces, hi seguirem pujant.


L'any vinent la romeria està prevista pel dia 12 de maig (segon dissabte): si hi esteu interessats ja ho podeu anotar a la vostra agenda.

Ja tenim una primera col•lecció de fotografies, les que va fer en Carlos amb gran dedicació:

Cliqueu aquí i les veureu

http://www.dropbox.com/gallery/11864291/1/Romeria2011carlosm?h=d1cff7