Jo m’hi he volgut afegir recordant una part de l’historia del Barça, que aniré contant els propers dies, si tot va com esperem, i els ‘indignats’ acampats a la Plaça de Catalunya ens ho permeten celebrar.
El passat 19 de febrer es van complir 89 anys i els culés estaven contents. Anaven a les Corts, d’inauguració. Solemnement es posava la primera pedra d’un nou estadi. Era el seu segon en propietat i havia de ser el primer que tenia gespa. Evidentment, apart de més còmode, havia de ser molt més gran. L‘anterior estadi, el d’Indústria (actualment al carrer Paris) tenia una capacitat molt reduïda i per això la gent seia fins i tot a la barana, d’aquí allò de culés. A l’estadi d’Indústria se l’anomenava l’Escopidora. Ben apretadets hi cabien 6.000 persones. Al nou 25.000, encara que acabarà per acollint-ne 60.000 i també resultarà petit.
Però anem a aquell llunyà 19 de febrer de 1922. Una bona descripció la del 'Mundo Deportivo':
“A las diez empezó a afluir ya numeroso gentío al actual campo del Barcelona punto de partida fijado para la manifestación que debía trasladarse a las Corts y posesionarse de los terrenos del nuevo campo.
A las diez y media se púso en marcha la comitiva, que no bajaría de unas 2.5OO personas i que enfiló por la carretera de las Corts, engrosándose notablemente en el recorrido. Abrían la marcha dos parejas de la guardia municipal, figurando luego a la cabeza de la manifestación el concejal señor Degollada y el diputado provincial señor Ràfols en representación respectiva del Ayuntamiento y la Diputación, la junta en peso del Club con Gamper a la cabeza y los arquitectos autores del proyecto del nuevo campo señores Mestres y Alemany. Luego seguían los jugadores de los equipos y gran número de socios y aficionados.
En las Corts el desfile de la manifestación despertó gran curiosidad y fue ovacionada en distintas ocasiones.
Una vez en el terreno del nuevo campo y desde un templete al efecto levantado, el secretario del Barcelona señor Julinés pronunció sentidas palabras glosando la significación e importancia del acto y dando las gracias a todos los que al concurrir a él mostraban su adhesión a la obra deportiva del Club.
Acto seguido el párroco de las Corts y Mosén Sabater dieron la bendición al campo y se procedió a la ceremonia de colocación de la primera piedra, dando las primeras paletadas en representación de la ciudad, el señor Degollada, y por parte del Club el señor Gamper.
La paleta que para ello sirvió, era de plata y regalada por el personal de las oficinas del “Barcelona”.
Cuando hubo cerrado la serie de paletadas el popular Samitier, el señor Degollada pronunció un breve y felicísimo discurso, enalteciendo la obra del “Barcelona” que dijo era un timbre de orgullo para la ciudad y ofreciendo el apoyo del Ayuntamiento a los deportistas de todos los sectores. El diputado provincial, en nombre de la Diputación hizo también elocuentemente análogas manifestaciones.
Finalmente el señor Gamper, con gran emoción leyó unas cuartillas en catalán, alusivas al acto que fueron recibidas con una explosión de aplausos.
Estuvieron representadosen el acto, gran número de clubs de Cataluña y del resto de España, entre ellos el Athletic, el Racing y el Madrid”
L’estadi va ser construït en un temps record, tres mesos. El dia 20 de maig s’inaugurava amb un partit contra els escocesos del 'Saint Minen Football Club'. El Barça guanyava 2 a 1 i el primer gol el marcà un jugador escocès en pròpia porta. Jugant allà el Barça guanya els campionats de Catalunya i els d’Espanya en varies ocasions, i fins i tot, la primera lliga que es juga, la de la temporada 1928-1929.
Però no tot van ser alegries en aquell estadi. Tres anys després de la seva inauguració, el 24 de juny del1925 els assistents al partit d’homenatge a l’Orfeó Català que enfrontava al Barça amb el Júpiter van tenir l’atreviment de xiular la marxa reial que interpretava l’orquestra d’un vaixell de la 'British Royal Marine', en canvi l’himne anglès, que també fou interpretat, fou aplaudit. Les autoritats no van acceptar aquest insult dels culés i van clausurar l’estadi per sis mesos que al final van ser reduïts a tres.
Els anys 30 seran els temps difícils pel club que continuaran més enllà de la guerra. S'arriva a estar a punt de baixar a segona divisió l’any 1942. Però l'equip es refà i arriben les victòries.
L’any 1950 el club viu un dels seus moments històrics amb l’arribada de Ladislau Kubala. Amb ell el Barça guanyarà entre 1951 i 1953, dues lligues i tres copes. La temporada més gloriosa serà la 1951-952 coneguda com la del “Barçade les Cinc Copes quan es guanyen la Lliga, la Copa, la Copa Llatina (que enfrontava els campions de Portugal, Espanya, França i Itàlia) i las copa ‘Eva Duarte’ (antecedent de la Supercopa d’Espanya i que enfrontava els campions de la Lliga i la Copa) i la Martini &Rossi (que l’empresa de begudes organitzava entre els equips amb millor balanç golejador).
El club esdevindria molt gran i necessitava un nou estadi. Així el1957 es traslladaven al Camp Nou, del qual es va dir que seria el camp "per tota la vida", ja que s’aixeca a un solar de les Corts entre la Maternitat i el cementiri. Els terrenys del vell estadi de les Corts és requalifiquen, de zona verda privada passen a terreny edificable, i el 2 de febrer del 1966 s'enderroca i en el seu lloc s’aixequen habitatges, comerços i una àmplia zona verda.
Des del 1974 una làpida recorda aquest escenari de la història del Barça
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada