Mes de maig. La Mare de Déu a la Plaça de Catalunya

Som en ple mes de maig, mes dedicat a la Mare de Déu.

Fa uns dies, vaig anar a Barcelona com acostumo cada setmana, per ajudar en la feina social de Montalegre en el barri del Raval

Aquell dia vaig poder agafar el tren una mica abans del què acostumava. Al sortir de l’estació, com que l’església de Montalegre encara estaria tancada vaig decidir donar una volta per la Plaça de Catalunya.

Era d’hora i cosa insòlita, gairebé no hi havia ningú. Quatre empleats de la neteja.

Els coloms encara no havien baixat dels arbres, alguns però, seguien darrera la màquina escombriaire per picotejar alguna cosa i treure el ventre de pena.

Tota la plaça era per mi. Vaig recordar vells temps quan els meus fills eren petits i els hi portava per fer alguna foto mentre donaven besses als coloms.

La plaça de Catalunya constitueix també una mena de museu d'escultura. Allà hi són representats bona part dels escultors actius de principis del segle XX. Hi ha estàtues fetes de bronze i de pedra, escultures aïllades i grups escultòrics.

Aquest dia, mentre feia temps, vaig dedicar-me a contemplar-les.

Entre el museu d'escultures a l'aire lliure destaquen quatre grups escultòrics que representen les quatre províncies catalanes. Es tracta de quatre bronzes realitzats cadascun per un escultor diferent. Barcelona de Frederic Marès, Girona d'Antoni Parera, Lleida de Joan Borrell i Tarragona de Jaume Otero

Sembla que en un principi es volia omplir la plaça amb escultures que tinguessin com a temàtica la terra catalana: els rius, les muntanyes, les poblacions, però al final es va allunyar d'aquesta proposta. Els escultors van aportar a la plaça peces que ja tenien realitzades i lluny d'una clara referència temàtica a Catalunya va prioritzar-ne el gust artístic.

En aquest sentit em va sorprendre i alegrar trobar dues estàtues de bronze que porten a la mà una Mare de Déu: la primera, al costat mar de la plaça, mirant cap a Portal de l’Àngel i porta el títol de Dona amb Mare de Déu, és obra d'Enric Monjo. La figura femenina porta a la mà una estàtua de la Verge que es pot identificar molt bé com la Mare de Déu de Núria.

L'altre, la trobem al costat Besòs de la plaça, mirant cap ‘El Corte Inglés’ El seu nom és Montserrat i és obra d'Eusebi Arnau. Es tracta d'una figura masculina, un home d'edat avançada, amb una llarga barba, que s'ha volgut identificar amb fra Garí, que du a la mà una imatge de la Moreneta.

S'explica que en els temps convulsos de la guerra civil, la població fidel de la ciutat, en el moment de passar per la plaça, s'aturava davant les estàtues i feia una discreta pregària, en secret, sense aixecar l'atenció demanant el seu ajut i auxili en uns moments problemàtics.

Em va alegrar moltíssim aquest redescobriment, m’hi vaig aturar per pregar un instant i enviar alguna floreta a la Mare de Déu.

Ja ho sabeu, si algun dia passeu per la Plaça de Catalunya podeu cercar les imatges i encomanar-vos a la Mare de Déu.