Va succeir fa un parell de mesos (el passat 13 de març). Riccardo Muti acabava de dirigir el cèlebre cor dels esclaus, 'Va pensiero', de l'acte tercer de Nabucco, i el públic del Teatre de l'Opera de Roma l'aplaudia llargament reclamant-ne un bis (cal recordar que, més enllà de la seva intrinseca bellesa musical, aquesta peça va esdevenir una mena d'himne oficiós dels patriotes del 'Risorgimento', i d'aquí que hagi mantingut un gran pes emocional entre els italians). I aleshores, què va fer Ricardo Mutti? Va dirigir-se al públic assistent tot recordant-los el significat patriòtic del 'Va pensiero' i demanant-los que el cantessin tots (afegint-se a l'orquestra i al cor del teatre) com a manifestació de "protesta patriòtica" en contra de "l'amenaça de mort" que representen les retallades pressupostàries d'ajut a la Cultura que ha plantejat el seu Govern. Una fòrmula sublim i harmònica, allunyada de la cridòries i els sorolls que s'empren habitualment, per a mostrar la disconformitat a determinades mesures realment empobridores. Potser que en prenguessim exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada