Pensant en casa nostra

Va succeir fa un parell de mesos (el passat 13 de març). Riccardo Muti acabava de dirigir el cèlebre cor dels esclaus, 'Va pensiero', de l'acte tercer de Nabucco, i el públic del Teatre de l'Opera de Roma l'aplaudia llargament reclamant-ne un bis (cal recordar que, més enllà de la seva intrinseca bellesa musical, aquesta peça va esdevenir una mena d'himne oficiós dels patriotes del 'Risorgimento', i d'aquí que hagi mantingut un gran pes emocional entre els italians). I aleshores, què va fer Ricardo Mutti? Va dirigir-se al públic assistent tot recordant-los el significat patriòtic del 'Va pensiero' i demanant-los que el cantessin tots (afegint-se a l'orquestra i al cor del teatre) com a manifestació de "protesta patriòtica" en contra de "l'amenaça de mort" que representen les retallades pressupostàries d'ajut a la Cultura que ha plantejat el seu Govern. Una fòrmula sublim i harmònica, allunyada de la cridòries i els sorolls que s'empren habitualment, per a mostrar la disconformitat a determinades mesures realment empobridores. Potser que en prenguessim exemple.

Matrimoni per sempre, o divorci? - JMJ Young Answers

Sèrie de: 'Arguments' - http://www.arguments.es




Aquesta sèrie de vídeos és fruit del treball realitzat per estudiants universitaris amb motiu de la JMJ 2011. Els joves que han participat en ells han analitzat els temes més controvertits que hi ha ara mateix en l'opinió pública sobre l'Església Catòlica, per donar una resposta personal en menys de dos minuts. Avortament, divorci, eutanàsia, relacions prematrimonials, homosexualitat, celibat, abusos, sacerdoci femení, les riqueses de l'Església ...

Un llibre que explica el secret de l’èxit dels Primers Cristians

Després de la Resurrecció de Jesús, el grup de deixebles era molt reduït, unes poques desenes de persones al voltant de Sant Pere i els altres apòstols. Però, tres segles i mig després, el Cristianisme va esdevenir la religió oficial de l'Imperi Romà. Segons els historiadors, un factor clau per explicar aquesta expansió tan ràpida va ser la coherència dels primers cristians.

"Van aconseguir contagiar a més persones, a tantíssimes persones amb els seus desitjos de viure feliços. També, vivint coses que en aquests moments en la societat de llavors no s'estilaven, com era la preocupació pels altres, l'amor al proïsme, el saber perdonar ... "

"També els costums morals estaven bastant deteriorades, però aquests cristians estaven disposats a viure amb coherència la seva fe i el sol fet de veure aquestes persones alegres que vivien les coses tal com havien de ser, van ajudar molts altres a viure també així".

‘Gabriel Larrauri’ és un dels principals coneixedors de la vida normal dels primers cristians. Treballa a la web primeroscristianos.com, una de les més documentades en la matèria.

Ara acaba de publicar el llibre "Pregar amb els primers cristians", una utilíssima recopilació de textos dels inicis del Cristianisme que permet conèixer de primera mà qui eren, com vivien i què pensaven els primers deixebles de Jesús.

Recordant vells temps, els primers passos del Barça

Aquesta setmana gairebé no se’n parla d’altra cosa, però sobretot les notícies d’avui ens han omplert del Barça, del viatge dels aficionats i de l’estadi de Wembley. Ah! I això només és el començament.
Jo m’hi he volgut afegir recordant una part de l’historia del Barça, que aniré contant els propers dies, si tot va com esperem, i els ‘indignats’ acampats a la Plaça de Catalunya ens ho permeten celebrar.

El passat 19 de febrer es van complir 89 anys i els culés estaven contents. Anaven a les Corts, d’inauguració. Solemnement es posava la primera pedra d’un nou estadi. Era el seu segon en propietat i havia de ser el primer que tenia gespa. Evidentment, apart de més còmode, havia de ser molt més gran. L‘anterior estadi, el d’Indústria (actualment al carrer Paris) tenia una capacitat molt reduïda i per això la gent seia fins i tot a la barana, d’aquí allò de culés. A l’estadi d’Indústria se l’anomenava l’Escopidora. Ben apretadets hi cabien 6.000 persones. Al nou 25.000, encara que acabarà per acollint-ne 60.000 i també resultarà petit.

Però anem a aquell llunyà 19 de febrer de 1922. Una bona descripció la del 'Mundo Deportivo':
“A las diez empezó a afluir ya numeroso gentío al actual campo del Barcelona punto de partida fijado para la manifestación que debía trasladarse a las Corts y posesionarse de los terrenos del nuevo campo.
A las diez y media se púso en marcha la comitiva, que no bajaría de unas 2.5OO personas i que enfiló por la carretera de las Corts, engrosándose notablemente en el recorrido. Abrían la marcha dos parejas de la guardia municipal, figurando luego a la cabeza de la manifestación el concejal señor Degollada y el diputado provincial señor Ràfols en representación respectiva del Ayuntamiento y la Diputación, la junta en peso del Club con Gamper a la cabeza y los arquitectos autores del proyecto del nuevo campo señores Mestres y Alemany. Luego seguían los jugadores de los equipos y gran número de socios y aficionados.
En las Corts el desfile de la manifestación despertó gran curiosidad y fue ovacionada en distintas ocasiones.

Una vez en el terreno del nuevo campo y desde un templete al efecto levantado, el secretario del Barcelona señor Julinés pronunció sentidas palabras glosando la significación e importancia del acto y dando las gracias a todos los que al concurrir a él mostraban su adhesión a la obra deportiva del Club.
Acto seguido el párroco de las Corts y Mosén Sabater dieron la bendición al campo y se procedió a la ceremonia de colocación de la primera piedra, dando las primeras paletadas en representación de la ciudad, el señor Degollada, y por parte del Club el señor Gamper.

La paleta que para ello sirvió, era de plata y regalada por el personal de las oficinas del “Barcelona”.
Cuando hubo cerrado la serie de paletadas el popular Samitier, el señor Degollada pronunció un breve y felicísimo discurso, enalteciendo la obra del “Barcelona” que dijo era un timbre de orgullo para la ciudad y ofreciendo el apoyo del Ayuntamiento a los deportistas de todos los sectores. El diputado provincial, en nombre de la Diputación hizo también elocuentemente análogas manifestaciones.
Finalmente el señor Gamper, con gran emoción leyó unas cuartillas en catalán, alusivas al acto que fueron recibidas con una explosión de aplausos.
Estuvieron representadosen el acto, gran número de clubs de Cataluña y del resto de España, entre ellos el Athletic, el Racing y el Madrid”
L’estadi va ser construït en un temps record, tres mesos. El dia 20 de maig s’inaugurava amb un partit contra els escocesos del 'Saint Minen Football Club'. El Barça guanyava 2 a 1 i el primer gol el marcà un jugador escocès en pròpia porta. Jugant allà el Barça guanya els campionats de Catalunya i els d’Espanya en varies ocasions, i fins i tot, la primera lliga que es juga, la de la temporada 1928-1929.
Però no tot van ser alegries en aquell estadi. Tres anys després de la seva inauguració, el 24 de juny del1925 els assistents al partit d’homenatge a l’Orfeó Català que enfrontava al Barça amb el Júpiter van tenir l’atreviment de xiular la marxa reial que interpretava l’orquestra d’un vaixell de la 'British Royal Marine', en canvi l’himne anglès, que també fou interpretat, fou aplaudit. Les autoritats no van acceptar aquest insult dels culés i van clausurar l’estadi per sis mesos que al final van ser reduïts a tres.
Els anys 30 seran els temps difícils pel club que continuaran més enllà de la guerra. S'arriva a estar a punt de baixar a segona divisió l’any 1942. Però l'equip es refà i arriben les victòries.
L’any 1950 el club viu un dels seus moments històrics amb l’arribada de Ladislau Kubala. Amb ell el Barça guanyarà entre 1951 i 1953, dues lligues i tres copes. La temporada més gloriosa serà la 1951-952 coneguda com la del “Barçade les Cinc Copes quan es guanyen la Lliga, la Copa, la Copa Llatina (que enfrontava els campions de Portugal, Espanya, França i Itàlia) i las copa ‘Eva Duarte’ (antecedent de la Supercopa d’Espanya i que enfrontava els campions de la Lliga i la Copa) i la Martini &Rossi (que l’empresa de begudes organitzava entre els equips amb millor balanç golejador).
El club esdevindria molt gran i necessitava un nou estadi. Així el1957 es traslladaven al Camp Nou, del qual es va dir que seria el camp "per tota la vida", ja que s’aixeca a un solar de les Corts entre la Maternitat i el cementiri. Els terrenys del vell estadi de les Corts és requalifiquen, de zona verda privada passen a terreny edificable, i el 2 de febrer del 1966 s'enderroca i en el seu lloc s’aixequen habitatges, comerços i una àmplia zona verda.
Des del 1974 una làpida recorda aquest escenari de la història del Barça

La Romeria

Des de 1935, cada any, arribat el mes de maig, es mobilitzen centenars de milers de persones, potser milions, amb un mateix propòsit: visitar la Mare de Déu en alguna ermita o santuari per resar el rosari.
La Mare de Déu té moltes cases repartides arreu d'aquest món: mansions enormes de gran bellesa, antigues i modernes, i modestes edificacions de maó o de tova. Són els santuaris marians que els catòlics han edificat perquè la Mare estigui a gust i pugui rebre els seus fills.
A aquests santuaris s’hi dirigeixen una multitud incomptable d'homes, dones i nens de totes les races i condicions socials. Si per un moment es reunissin en un sol lloc, la concentració seria gegantina i variada. Mai succeirà, és clar, però val la pena recordar la història.
El 1933 Ricardo Fernández Vallespín, un jove arquitecte que acabava de demanar l'admissió a l'Opus Dei, va explicar a sant Josepmaria que un atac de reumatisme va estar a punt d'impedir-li acabar el projecte de fi de carrera. Si no l’hagués lliurat a temps, hauria perdut l'any acadèmic. Llavors va resar a la Mare de Déu i li va prometre que, si aconseguia completar-lo en el termini previst, aniria en peregrinació al Santuari de Sonsoles, situat als afores d'Àvila.
Sant Josepmaria li va semblar molt bé i es va oferir acompanyar-lo.
-Complirem la teva promesa -li va dir - però a la meva manera.
I així va ser. El 2 maig 1935 van prendre el tren que sortia de Madrid cap a Avila i a continuació van caminar els quatre quilòmetres que separen l’estació de tren fins al santuari, resant la primera part del Rosari. Arribats a l'ermita van resar cinc misteris més, i els cinc últims, en el trajecte de tornada a l'estació.
Com que el camí els va portar per camps de blat que començaven enrossir. Sant Josepmaria va recollir unes quantes espigues: "Em va venir llavors a la memòria -escriuria més tard - un text de l'Evangeli, unes paraules que el Senyor va dirigir al grup dels seus deixebles: No dieu vosaltres: au! d'aquí quatre mesos estarem ja a la sega? Doncs ara jo us dic: alceu els ulls, esteneu la vista pels camps i vegeu ja les messes blanques i a punt de segar. Vaig pensar una vegada més que el Senyor volia ficar en els nostres cors el mateix afany, el mateix foc que dominava el seu ".
Al tornar de Sonsoles, el fundador de l'Obra establí que cada any els fidels de l'Opus Dei honrarien la Mare de Déu durant el mes de maig d'aquesta manera: amb una romeria senzilla i penitent, feta tot sol o en petits grups, amb la finalitat de millorar la devoció a Santa Maria.
Aquest mes ja en porto unes quantes, amb la meva dona, amb amics etc. Però avui us vull parlar de la romeria que fem cada any de Matadepera a Montserrat i que ja és tota una tradició.
Només pretenc compartir amb vosaltres l'èxit de la romeria d'aquest any.
Ja són 18 anys caminant a Montserrat i, mentre tinguem forces, hi seguirem pujant.

L'any vinent la romeria està prevista pel dia 12 de maig (segon dissabte): si hi esteu interessats ja ho podeu anotar a la vostra agenda.

Ja tenim una primera col•lecció de fotografies, les que va fer en Carlos amb gran dedicació:

Cliqueu aquí i les veureu

http://www.dropbox.com/gallery/11864291/1/Romeria2011carlosm?h=d1cff7

Dia de pregària per la Xina

El Sant Pare Benet XVI ha fet una crida a tots els cristians i ens ha convocat avui dia 24 de maig perquè preguem a la Mare de Déu, auxili dels cristians, per l'Església que peregrina a la Xina.
El Papa ens ha recordat que "Els xinesos catòlics, com han dit moltes vegades, volen la unitat amb l'Església universal, amb el Pastor suprem, amb el successor de Pere. Amb l'oració podem obtenir que l'Església a la Xina continuï sent una, santa i catòlica, fidel i ferma en la doctrina i en la disciplina eclesiàstica ".
Quan un membre de l'Església pateix, tots patim perquè estem units en la comunió dels Sants. Els nostres germans a la Xina necessiten la nostra pregària perquè tornin a la casa del Pare, a la comunió amb el Pastor Suprem. Aquesta comunió no és un afecte qualsevol, sinó una realitat que hem de viure tots els membres de l'Església. Resem a la Mare de Déu que escolti les nostres supliques per aquests germans nostres. Així doncs, quedem convocats pel Papa a resar cada dia per l'Església de la Xina però d'una manera especial en el dia d'avui. Amb la nostra pregària, diu el Papa, podem ajudar-los a trobar el camí per mantenir viva la fe, forta l'esperança i ardent la caritat amb tots.
Mare de Déu, auxili dels cristians, Nostra Senyora de Sheshan, pregueu per nosaltres!

Declaració de la renda

No ens oblidem de marcar la casella en favor de l'Església, que tant bé fa en aquests moments a tanta gent.

Llancen a Mèxic un software contra la pornografia a Internet

Em sembla molt interessant aquest projecte dissenyat a Mèxic per protegir els nens, els joves .... i als no tant joves

Se’n diu "Saint Light" i és una nova aplicació per ordinadors creat a la ‘Universitat d'Ensenada’, Mèxic, per a filtrar la informació d'Internet i impedir el pas de continguts pornogràfics.

Noves maneres de reduir el dèficit sanitari

Gràcies kimi per la tramesa

Benet XVI, primer Papa que es connecta a l'espai

Benet XVI parlarà durant 20 minuts amb els membres de la tripulació de l'Estació Espacial Internacional. Amb aquesta connexió, Benet XVI es converteix en el primer Papa de la història que es connecta amb l'espai.

La tripulació està composta per astronautes americans, russos i italians. El Papa es dirigirà especialment al coronel ‘Roberto Vittori’, que portarà posada una medalla de plata regal de Benet XVI, també amb ‘Paolo Nespoli’, enginyer de l'estació espacial.

Els 4 gols més absurds de la història del futbol

Aquest dissabte s’acaba la lliga de futbol, una lliga apassionada frec a frec amb els dos clubs més importants, Barça i Madrid, que es va resoldre anticipadament i de forma clara el Futbol Club Barcelona .

Avui, per fer la mitja rialla poso aquest vídeo que m’ha enviat ‘kimi’

El Sant Pare nomena deu consultors per al Pontifici Consell de la nova evangelització

Benet XVI ha nomenat deu consultors del Pontifici Consell per a la promoció de la nova evangelització. Aquest dicasteri es va crear l'octubre de 2010 i està presidit per l'arquebisbe ‘Rino Fisichella’. Pretén promoure l'evangelització en països, principalment d'Europa, en què s'està vivint una forta secularització. Es tracta de cinc representants de diversos moviments de l'Església i cinc experts. Entre aquests hi ha 4 dones.

Els representants de moviments són el sacerdot espanyol ‘Fernando Ocáriz’, vicari general de l'Opus Dei. El president de la Unió de Superiors Generals i rector major dels Salesians, el mexicà ‘Pascual Chávez Villanueva’.

‘Kiko Argüello’, iniciador del Camí Neocatecumenal, el president de Comunió i Alliberament, l'espanyol ‘Julián Carrón’ i l'americana ‘Mary Lou Wirtz’, presidenta de la Unió Internacional de Superiores Generals.

Entre els experts, el rector de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, el francès ‘François-Xavier Dumortier’. El vicepresident de la Facultat Teològica d’Itàlia Septentrional, Pierangelo Sequeri.

‘Sara Butler’, professora del seminari Saint Joseph de Nova York. Y dos italianes: ‘Chiara Amirante’, fundadora de la associació “Nuevos Horizontes” y ‘Lucetta Scaraffia’, professora d’Història en la Universitat de la Sapienza, Roma.

L’atemptat de Joan Pau II

La Mare de Déu va desviar la bala

El passat 13, es van complir 30 anys de l'atemptat contra el Papa Joan Pau II. Aquest vídeo ens animarà demanar la intercessió de la Mare de Déu i del nou Beat quan es presentin dificultats.

Brasil

Aquest és per canviar una mica d’aires, i donar una mica de marxa: És molt alegre i simpàtic. Ah! I, magnífic de color!

Aconsello el mireu en pantalla completa

Mes de maig. La Mare de Déu a la Plaça de Catalunya

Som en ple mes de maig, mes dedicat a la Mare de Déu.

Fa uns dies, vaig anar a Barcelona com acostumo cada setmana, per ajudar en la feina social de Montalegre en el barri del Raval

Aquell dia vaig poder agafar el tren una mica abans del què acostumava. Al sortir de l’estació, com que l’església de Montalegre encara estaria tancada vaig decidir donar una volta per la Plaça de Catalunya.

Era d’hora i cosa insòlita, gairebé no hi havia ningú. Quatre empleats de la neteja.

Els coloms encara no havien baixat dels arbres, alguns però, seguien darrera la màquina escombriaire per picotejar alguna cosa i treure el ventre de pena.

Tota la plaça era per mi. Vaig recordar vells temps quan els meus fills eren petits i els hi portava per fer alguna foto mentre donaven besses als coloms.

La plaça de Catalunya constitueix també una mena de museu d'escultura. Allà hi són representats bona part dels escultors actius de principis del segle XX. Hi ha estàtues fetes de bronze i de pedra, escultures aïllades i grups escultòrics.

Aquest dia, mentre feia temps, vaig dedicar-me a contemplar-les.

Entre el museu d'escultures a l'aire lliure destaquen quatre grups escultòrics que representen les quatre províncies catalanes. Es tracta de quatre bronzes realitzats cadascun per un escultor diferent. Barcelona de Frederic Marès, Girona d'Antoni Parera, Lleida de Joan Borrell i Tarragona de Jaume Otero

Sembla que en un principi es volia omplir la plaça amb escultures que tinguessin com a temàtica la terra catalana: els rius, les muntanyes, les poblacions, però al final es va allunyar d'aquesta proposta. Els escultors van aportar a la plaça peces que ja tenien realitzades i lluny d'una clara referència temàtica a Catalunya va prioritzar-ne el gust artístic.

En aquest sentit em va sorprendre i alegrar trobar dues estàtues de bronze que porten a la mà una Mare de Déu: la primera, al costat mar de la plaça, mirant cap a Portal de l’Àngel i porta el títol de Dona amb Mare de Déu, és obra d'Enric Monjo. La figura femenina porta a la mà una estàtua de la Verge que es pot identificar molt bé com la Mare de Déu de Núria.

L'altre, la trobem al costat Besòs de la plaça, mirant cap ‘El Corte Inglés’ El seu nom és Montserrat i és obra d'Eusebi Arnau. Es tracta d'una figura masculina, un home d'edat avançada, amb una llarga barba, que s'ha volgut identificar amb fra Garí, que du a la mà una imatge de la Moreneta.

S'explica que en els temps convulsos de la guerra civil, la població fidel de la ciutat, en el moment de passar per la plaça, s'aturava davant les estàtues i feia una discreta pregària, en secret, sense aixecar l'atenció demanant el seu ajut i auxili en uns moments problemàtics.

Em va alegrar moltíssim aquest redescobriment, m’hi vaig aturar per pregar un instant i enviar alguna floreta a la Mare de Déu.

Ja ho sabeu, si algun dia passeu per la Plaça de Catalunya podeu cercar les imatges i encomanar-vos a la Mare de Déu.

Testimoni de Damien Lim: del paganisme al sacerdoci

Damien Peter Lim Guan Heng, de Singapur, abans de començar els estudis eclesiàstics a Roma, havia treballat en diverses oficines bancàries del seu país i de Taiwan. Nascut en una família budista, va conèixer el catolicisme gràcies a la conversió del seu germà.

Damien va ser ordenat sacerdot el passat dissabte 14 de maig a Roma. "El meu Déu és viu", li va dir una companya a l'escola ja fa molts anys a un germà seu. Damien era pagà i aquella frase el va impulsar a buscar Déu. Tota la seva família s'ha anat convertint al catolicisme després d'adorar des de sempre a déus xinesos pagans, ho explica en aquest vídeo.

Homilia íntegra del Prelat de l’Opus Dei (castellà)

Homilia íntegra del Prelat de l'Opus Dei (català)

35 sacerdots de 15 països són els nous preveres als qui el Prelat de l'Opus Dei ha conferit l’Orde sacerdotal aquest dissabte, 14 de maig de 2011 a Roma.

35 nous sacerdots de l'Opus Dei

Sant Josepmaria deia que volia sacerdots, sants, alegres, esportistes, doctes, per servir a tots i totes a l'Opus Dei i al món sencer. Que siguin com una catifa perquè els altres trepitgin tou. Quin honor i quin pes. Avui i sempre els podem acompanyar amb la nostra pregària i mortificació. Déu segueix fent miracles cada dia. Donem-ne gràcies!!!!

http://www.opusdei.es/art.php?p=43862

Blogger dóna per resolta la seva avaria

.

Això és el que diuen


Esperem sigui cert, perquè ens han tingut en suspens més de 24 hores

Anècdotes del Raval, Font de Canaletes, Barça

.

Avui he estat fent visites pel barri del Raval. Per tot arreu es veien senyeres i joves -i no tan joves- vestits amb camisetes del Barça. Era un colorit extraordinari. Marroquins, algerins, sud-americans, asiàtics... Abans el Barça només tenia els colors, blau i grana. Avui les camisetes eren multicolors, verdes, grogues, taronges i, també blau i grana. Era d’allò més heterogeni.

Quan he arribat a la Plaça de Catalunya per anar a Montalegre i començar les visites pel barri, m'he desviat una mica donat que ahir va haver-hi la primera celebració del títol de Lliga d’aquest any, he volgut passar per davant de Canaletes per fer una mica el xafarder.

Val a dir, que tot i ser bastant d’hora, ja estava tot normalitzat, gairebé no es notava res d’aquell cop de gent que s’hi reuní anit després que el Barça es proclamés Campió de Lliga.

Sens dubte la de Canaletes és la font més popular de les moltes que hi ha a Barcelona.

És una de les fonts de ferro colat construïdes per l’arquitecte Pere Falqués i que van proporcionar aigua a una ciutat assedegada. La font s’ha fet tant popular fins al punt que hi ha la creença de que tot aquell que beu aigua de Canaletes esdevé un enamorat de la ciutat i per molt lluny que estigui sempre hi tornarà.

La font actual és de 1892 i substituïa una d’antiga que es trobava dins dels Estudis Generals, l’edifici universitari construït al segle XVI i que tancava la Rambla pel la seva part superior. Segons diverses versions, al pati o a l'exterior del recinte hi arribava, canalitzada, des del Portal de l’Àngel un ramal de l’aigua que procedent de Collserola abastia la ciutat. En el Llibre de les fonts, escrit el 1650, s’explica que aquella aigua era suficient per sortir també per les fonts de Portaferrissa, de la del col•legi de Cordelles, de la de l’Hospital General i de la del Convent dels Caputxins.

En aquell temps la ciutat estava emmurallada i adossat a la part exterior de la muralla es veia el canal que conduïa l’aigua i que penetrava dins la muralla, aquest canal va donar nom a la font. Quan a mitjans del segle XIX va enderrocar-se la muralla i amb ella l’edifici, l’aigua va ser conduïda fins a una font que es va situar a un costat de la Rambla. Aquella primera font, aïllada de l’edifici dels Estudis, seria finalment substituïda per l’actual model de Pere Falqués.

L’aigua d’aquella font era excel•lent i s’explica que els tramvies que baixaven per la Rambla feien una aturada especial quan passaven per aquell sector per tal que el conductor i el cobrador poguessin refrescar-se durant els xafogosos dies d’estiu. Durant l’Exposició Universal de 1888 fins i tot la Reina va voler tastar l’aigua de la font que li fou servida en un elegant porró.

La gent blaugrana té a la font de Canaletes el punt de celebració de les victòries de l’equip. La raó d’aquest costum no és del tot clar però si que correspon a una època bastant antiga. Quan encara no existien els mitjans de comunicació actual que ens permeten saber el que passa quasi a l’acte, hi havia llocs on la gent acudia per saber el que passava, i és a Canaletes on es reunien els simpatitzants culés.

Sobre la raó segons la qual es va iniciar aquest costum hi ha dues teories que molt possiblement es poden unir per entendre el moment inicial de la celebració.

La primera versió fa referència a un quiosc de begudes que es va instal•lar a la part superior de la Rambla l’any 1901, on es servia aigua de la font, amb orxata, anís i sucre fins que no es va posar de moda prendre uns xarops procedents dels Estats Units que es servien amb sifó; el quiosc era propietat de l’Esteve Sala qui acabaria per convertir-se en el principal hostaler de la Rambla. El quiosc va coincidir amb l’apogeu del futbol que començava a atreure els ciutadans. En aquells moments el Barça tenia el seu camp al carrer Indústria i el bar del camp també era propietat de l’Esteve Sala. Cada dia de partit enviava un cambrer al final del partit per donar informació en una gran pissarra del resultat del partit al passejants de la Rambla, es clar, quan hi havia victòria local el negoci anava millor. Així la gent prenia algun refresc al quiosc i menjava un entrepà després de cada victòria del Barça.

Una altra versió explica que els anys 20 es va fundar La Rambla, primer un setmanari i més tard diari propietat de Josep Sunyol i Garriga. La rotativa del diari estava a la part superior de la Rambla, al número 13 de la Rambla de Canaletes, on ara hi ha el bar Núria i allà hi anaven els ciutadans per poder veure les notícies que apareixien publicades als diaris que es penjaven de l’aparador del local. Els dies de futbol una pissarra anunciava els resultats. Sunyol tenia gran interès per l’esport i acabaria sent president del Barça.

Al marge de que sigui una o les dues l’origen del costum dels barcelonistes de reunir-nos a Canaletes, l’única cosa que desitjo es celebrar-hi allà moltes victòries, això sí, amb calma i tranquil•litat.

Barcelona es poderosa/ Histories i llegendes

.

Dibuix animat dels anys 50 - Una joia per a rememorar

Atenent a una petició del govern americà, que buscava una política d'aproximació amb Brasil, 'Walt Disney' va fer aquest i altres curts d'antologia .

Era a finals de la Segona Guerra Mundial i el Govern Americà tenia la temença que Brasil esdevingués un país comunista.

Aquesta meravella va ser creada els anys 50, dibuixada totalment a mà, sense ordinadors, ni efectes digitals o altres recursos màgics del cinema d'avui.

És un altra gentilesa de ‘Kimi’. Gràcies 'Kimi'

XVIII Romeria Matadepera-Montserrat

.

Un any més ens disposem a fer la Romeria del mes de maig.

Quan varem començar aquests romiatge, érem ‘quatre gats’ i ens podíem comptar amb els dits de la mà. En el transcurs dels anys, un li va dir a un altre, i un amic a un altre amic, i així... fins a reunir-nos a Montserrat una gentada.

Cal aclarir que a la sortida som més poquets, naturalment, és d'hora i el camí una mica llarg, però Déu n’hi do! I a mesura que ens anem acostant a Montserrat se n'hi van afegint, els que no poden o no volen caminar tant, o gens, pares, mares, avis, nens petits etc.

El camí és llarg (podeu fer un clic per veure el ‘track’), a les primeries sortíem del poble de Matadepera, també varem provar de seguir el camí romeu que passa per Terrassa, més endavant varem seguir el que passa per l’Obac, les Vendranes i Vacarisses.

Finalment, a fi d’evitar tantes urbanitzacions, vam optar per sortir de l’Alzina del Sal•lari, Coll de tres Creus, Camí ral, Coll de Correus i continuar cap a Rellinars, per empalmar amb el camí que va de Mura a Montserrat.

Aquest és el que fem actualment, amb alguna petita variació, per fer-lo més variat i atractiu. Encara que és una mica més llarg, val a dir també, és molt bonic i gaudeixes més de la natura.

Durant el trajecte oferim (cadascun) alguna ‘floreta’ a la Mare de Déu, i resem dues parts del rosari (qui vol, no és obligatori), la tercera la fem dins el Santuari davant la Mare de Déu, ja que tenim reservada la basílica de 4 a 5 de la tarda. A continuació Mn. Ignasi celebra la santa Missa.

Així doncs, us convido a la ‘ROMERIA MATADEPERA-MONTSERRAT’ del proper dia 14 de maig.

També podeu fer un clic al bloc MATADEPERA-MONTSERRAT en el qual trobareu més instruccions i podreu veure les fotos de les romeries recents.

Espero us animeu.

Camins de llibertat

Mercè Betriu, de l'Associació d'amics del camí de Pallerols a Andorra, explica com sant Josepmaria va passar els Pirineus buscant la llibertat per exercir el seu ministeri l'any 37.

Mercè Betriu és membre de la junta de l'Associació d'amics del camí de Pallerols de Rialb a Andorra; amics d'un camí de 97 km que uneix Pallerols de Rialb, a Lleida, amb Sant Julià de Lòria, a Andorra.

http://www.pallerols-andorra.org/

'Per nosaltres és un camí molt especial, doncs té a veure amb un moment fonamental de la vida de sant Josepmaria. Cada cop més gent està interessada en conèixer-lo. Ve gent d'arreu del món'.

'Darrera meu es veu l'església de sant Esteve de Pallerols. És un punt de referència en aquest camí on sant Josepmaria hi té molt a veure'.

'El novembre de l'any 37, sant Josepmaria i els altres que l'acompanyaven van arribar en autocar fins al pont de Peramola, allí es van dirigir caminant fins aquí a Pallerols. Van passar-hi la nit en una habitació coneguda com el forn'.

'Allí sant Josepmaria va patir una nit d'angoixa doncs dubtava entre tirar endavant per poder continuar exercint el seu ministeri o tornar a Madrid on havia deixat la seva família i alguns joves estudiants que participaven en tasques formatives'.

'Al matí sant Josepmaria va baixar a l'interior de l'església destrossada pels milicians, allí va trobar una rosa de fusta. Va entendre que era un regal de la Mare de Déu per continuar endavant el camí'.

Vol panoràmic sobre el Mont-Blanc

Després d’uns dies bastant actius en el bloc amb motiu de la beatificació de Joan Pau II, deixo penjat aquest vídeo tan relaxant que acabo de rebre per conductes diferents.

Així doncs, agraeixo el detall a l’Agustí i al Joan

Vol panoràmic sobre el ‘Mont-Blanc’, ’Aiguille du Midi, ‘Glacier d’Argentière’, ‘Mer de Glace’... des d’un helicòpter. M’acompanyeu? Som-hi!

Vol panoramique en hélicoptère au dessus du... por edimontagne

El Vaticà inaugura una exposició amb objectes personals de Joan Pau II

En el cor del Vaticà s'ha inaugurat la mostra "Joan Pau II. Un homenatge de Benet XVI en ocasió de la beatificació ". Es tracta d'un recorregut a través de la vida de Joan Pau II des de la seva joventut fins la mort.

En aquesta exposició no només exposen records com el seu escapulari o el recordatori de la seva Primera comunió sinó també s'escolta la veu de Karol Wojtyla.

Entre els objectes que s'exposen hi ha la roba que utilitzava quan treballava a la fàbrica química Solvay a Polònia, la canoa que feia servir en les seves excursions, la seva bicicleta, l’ anell o la sotana de cardenal.

L’exposició romandrà oberta fins el 24 de juliol per a tots els que visitin la Ciutat Eterna.

.

Les restes de Joan Pau II descansen ja a la Capella de ‘Sant Sebastià’

.
Les restes de Joan Pau II han estat dipositats finalment a la Capella de ‘Sant Sebastià’ de la Basílica de Sant Pere, prop de la "La Pietat" de Miquel Àngel. El fèretre va ser traslladat durant una cerimònia privada amb què van finalitzar els actes de la beatificació.

Fins ara la tomba de Joan Pau II es trobava a la cripta dels Papes de la Basílica. Després de la beatificació, unes 400.000 persones han visitat la basílica per resar davant el fèretre del ja beat Joan Pau II. La nova tomba de Joan Pau II és molt senzilla. És blanca i té gravat sobre marbre el seu nom en llatí: "Beatus Joannes Paulus II".

Paraules del Papa i del Prelat de l'Obra als participants del UNIV

UNIV 2011 amb el prelat de l'Opus Dei

Mons ‘Xavier Echevarría’ es va trobar amb milers d'universitaris a Roma, amb motiu del congrés UNIV 2011 durant la celebració de la Setmana Santa. Aquest vídeo resumeix alguns moments d'aquestes tertúlies.

¡Gràcies! Homenatge del ‘UNIV’ a Joan Pau II

El Congrés internacional UNIV, que es desenvolupa a Roma des de fa molts anys, i en el qual hi participen universitaris d’arreu, van retre homenatge d'agraïment al beat Joan Pau II per tots els ensenyaments que va impartir en el seu pontificat. Ens hi unim: MOLTES GRÀCIES!

El cardenal ‘Julián Herranz’ ja el va canonitzar just acabat de morir

Un dels grans col•laboradors de Joan Pau II durant el seu pontificat va ser el cardenal ‘Julián Herranz’. Expert en Dret Canònic, va treballar al seu costat durant els últims onze anys de la vida del Papa. Per això el coneixia bé.

"Se’n parla molt del carisma de Joan Pau II. El carisma de Joan Pau II és el carisma de Crist i els qui d'alguna manera han encarnat a Crist, com són els sants, atrauen. La capacitat que tenia d'arrossegar era aquesta".

Joan Pau II també ha estat conegut com el Papa dels rècords. Va visitar 129 països i va recórrer més de 1.200.000 quilòmetres. Però el cardenal ‘Herranz’ assegura que va batre altres rècords encara més grans.

"El record més important -això la premsa no en parla-, és el Papa que més hores ha passat davant el Sagrari, parlant de les seves preocupacions, de les alegries i les tragèdies del món i de l'Església. Per això, després d'aquesta intimitat de tracte amb Crist, parlava sempre de l'amor a Crist en les places i els estadis de mig món ".

La beatificació és un reconeixement públic per part de l'Església a la vida santa de Joan Pau II.

"Jo en el meu cor ja l’havia canonitzat. Això m'ha passat amb persones amb les que he conviscut i després l'Església els ha fet sants. M'ajudava ja en vida, quan estava físicament entre nosaltres, ara que ho està espiritualment, encara més. Li encomano coses i les poso a les seves mans perquè intercedeixi ".

Joan Pau II, un Papa estimat i sant

`
"No tingueu por, obriu les portes a Crist"

No deixa de sorprendre que l'esdeveniment que ha mogut més d’un milió i mig de persones el cap de setmana passat, hagi estat precisament la beatificació de Joan Pau II a Roma.

I és que parlar avui dia de beats o de sants no sovinteja, més encara, sona una mica a ranci, passat de moda , fins i tot sembla llunyà ... Doncs bé, en aquest cas és ben diferent, Joan Pau II és un sant proper, estimat i està en la nostra memòria recent i en el nostre cor.

Molts en vida deien que no arribava a la gent jove, però són centenars de milers els qui han volgut estar amb ell en un moment com aquest. Quan passin els segles i es pregunti per personatges claus en l'Església del segle XX, ben segur que se’n parlarà d'ell, perquè va ser sant ... Quan hagi passat la marea i el temps, que ho arrossega tot, només quedaran aquells carreus dempeus, que són els que edifiquen la Església a través de la Història dels homes ¡¡Gràcies Joan Pau II!!

“May feelings IV” i el mes de maig!

Dedicat a Joan Pau II, que ahir mateix va ser elevat als altars pel Sant Pare Benet XVI. Els records inesborrables d'aquest Papa sant, ens ajudaran a deixar-nos acompanyar per María durant aquest mes de maig.

Joan Pau II elevat als altars

“No tingueu por, obriu les portes a Crist” o “Totus tuus”, dos lemes del pontificat de Joan Pau II que han tornat a ressonar aquest diumenge al matí a la Plaça de Sant Pere de Vaticà durant l’acte de beatificació del papa polonès.

La cerimònia ha estat seguida amb entusiasme popular per centenars de milers de persones que omplien la Plaça de sant Pere, la Via della Conciliazione i tot l’entorn del Vaticà. Han concelebrat un centenar de cardenals, entre ells l’arquebisbe Barcelona cardenal Lluís Martínez Sistach.

Com un aspecte rellevant en l’homilia de Benet XVI, la referència constant al Concili Vaticà II en el va participar el llavors bisbe Wojtyla. Ha situat com a fruït d’aquest Concili que Joan Pau II “obrís a Crist la societat, la cultura, els sistemes polítics i econòmics, invertint amb la força d’un gegant una tendència que podia semblar irreversible”

oan Pau II serà recordat, deia Navarro-Valls, com el Papa que va revitalitzar el sentit del què és sagrat en un món sord a lo sobrenatural.

El Beat Joan Pau II va fer visible la transcendència en un món que va prescindir d'ella (scriptor.org)

Text complet de l'homilia del Papa Benet XVI durant la Beatificació de Joan Pau II (castellà)

Després de diverses hores, continuen passant multituds (veure http://www.vatican.va/video/ ), amb gran pietat, davant el fèretre del Beat Joan Pau II dins de la basílica de Sant Pere, per venerar les seves restes mortals, mentre es resa el rosari i es canten himnes