divendres, 3 de setembre del 2010

D. Juan Antonio González Lobato

.
Ha mort a Barcelona D. ‘Juan Antonio González Lobato’, el primer sacerdot de l'Opus Dei que vaig conèixer.

Ara penso en el primer llibre seu que vaig llegir i que em va ajudar moltíssim "Caminando con Jesús", van ser un llibre de foc, però impregnat de poesia que encara avui incendia cors a tot el món.

L'autor se'n va darrere de Jesús pels camins de Galilea, i escriu sobre les escenes que més el van impressionar i sobre les bretxes que van obrir en la seva ànima els ensenyaments de Nostre Senyor.

Va ésser un dels primers membres de l'Opus Dei val•lisoletans junt amb: Teodoro Ruiz, Juan Antonio Paniagua, Alberto Taboada, Javier Silió, Àngel Jolín, Ramón Taboada, Antonio Moreno, Juan Antonio González Lobato, Andrés Vázquez de Prada, Juan Udaondo, Arturo León, Ignacio Orbegozo, que va ser Bisbe de Chiclayo (El Perú) i Mons. Tomás Gutiérrez Calzada, que va ser Vicari Regional a Espanya des de mitjans de la dècada dels vuitanta fins a l'any 2002.

És impossible resumir en tres línies el que ha significat D. ‘Juan Antonio’ en la meva vida, i en la de milers de persones, però avui no tinc temps per a més.

De moment només us demano que l'encomaneu al Senyor i us hi encomaneu.

Demà dissabte dia 4 de setembre a les 11 del matí es celebrarà el funeral a l’església de . Santa Maria de Montalegre ( c/ Valldonzella,13 de Barcelona). Presidirà el Vicari de l’Opus Dei a Catalunya Dr. Antoni Pujals.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

D. Juan Antonio va ser el mossén que em va donar la meva Primera Comunió, quan tenia 6 anyets, precisament a l'església de Montalegre on demà se celebrarà el seu funeral. Tinc un record molt entranyable d'ell, era una persona amb una gran humanitat i bondat que transmetia sempre pau i tranquilitat als qui l'envoltaven. Prego per la seva ànima, tot i que estic segur que Déu ja l'ha acollit ben a prop seu.

joaquima ha dit...

Jo també el vaig conéixer quan va estar a Terrassa fa molts anys.
Les seves Homilíes eran una meravella!. Encara em sembla sentir-lo quan explicava amb tanta emoció com els Mags d'Orient seguien l'estel que els portava al Portal.
Crec que ens hi podem encomanar.