Una colla de muntanyencs enfilava muntanya amunt cap un refugi als Alps. El camí costerut es feia feixuc i en ocasions bastant dur, l'aire fred fuetejava a les seves cares, però el lloc era impressionant.Un cop arribats, el refugi era senzill i tosc, però va resultar molt acollidor. En una de les parets de pedra destacava una post de fusta amb aquesta llegenda gravada a foc: "On els altres abandonen, nosaltres comencem obrir camí". I sobre la xemeneia una altra frase escrita en anglès, no menys suggeridora que l'anterior: ‘My place is at the top’: "El meu lloc és dalt del cim".
En el món de l'alpinisme trobem molts exemples de gent esforçada, que hi ha posat el coll. ‘Mallory’ ha estat un dels grans homes de l'alpinisme mundial. En repetides ocasions va intentar la conquesta de l'Everest. Va desaparèixer en companyia d'’Irvine’ -un altre dels mítics- en l'últim dels seus intents.
Cert dia conversava amb ell un periodista. No comprenia l'entrevistador quines motivacions podien portar ‘Mallory’ a arriscar la seva vida i sofrir penalitats per assolir simplement un cim: " Per què li importava tant pujar aquesta muntanya? ". La resposta ha passat a la història: "Perquè és allà" Per a ell era un repte.
La simple existència d'aquella meta era suficient. Probablement el periodista va continuar sense entendre res, però ‘Mallory’ havia donat una resposta bastant clara per a un muntanyenc. No tenia res més a dir.
L'ésser humà té un "rau rau" dins seu que el fa buscar també el "més difícil". No es conforma amb portar una vida mediocre, a mig gas. Dir "aquí em quedo, no puc més" és envellir. Per això la vida cristiana, els reptes de l'evangeli, l'exigència de gastar-se dia a dia per amor a Déu i als altres, connecten amb aquest "encara més difícil " que mou el nostre ésser.
Els intents de "descafeïnar" el missatge de Crist acaben per no atraure. Al final, en la nostra vida només valorem allò que ens ha costat aconseguir.
ANECDONET
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada