La Mare de Déu dels Dolors

Simeó digué a Maria: “Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima.”

Avui trobem la Mare de Déu dempeus, al costat de la Creu del seu Fill, i els seus ulls cansats continua brillant la llum de la Gràcia. En ells no hi ha el més mínim rastre de culpa. No hi ha rebel•lia en les seves llàgrimes; només dolor.

Igual que Abraham, ens lliurarà el seu Fill en sacrifici; però Maria no es conforma només amb això: s'entregarà a si mateixa, com una Esclava a les mans del seu Senyor. Vol morir amb Jesús per redimir amb Ell, per Ell i en Ell, a tots els homes.

Stabat Mater és un himne en llatí del segle XIII dedicat a Maria i atribuït a Jacopone da Todi. El seu nom és l'abreviació del primer vers del poema, ‘Stabat mater dolorosa’ («Estava la mare dolorosa»).


.

Prop de la creu dolorosa Maria estava plorosa veient el seu Fill clavat
És la Mare dolorosa prop la creu, tota plorosa, d'on el Fill penja clavat
Ah! gemegosa tenia pel glavi de profecia el seu cor atravessat.
La seva ànima, endolada, gemegant i contristada,punyent glavi ha traspassat...
.