dimarts, 11 de maig del 2010

‘Garzón’, ‘Paracuellos’, ‘Justícia’

.

El passat 24 de gener del 2000 el jutge Baltasar Garzón estampava la seva firma definitiva en contra de la querella interposada dos anys abans per la «Associació de Familiars i Amics de Víctimes de Genocidi de ‘Paracuellos del Jarama’».

Denunciaven els afusellaments durant la Guerra Civil a ‘Paracuellos’ entre novembre i desembre de 1936.

Els raonaments del magistrat eren severíssims. Acusava els demandants, ni més ni menys, de «mala fe», de prendre's «a la lleugera les normes bàsiques de la nostra ordenació jurídica» y « de fer mofa i escarni de la serenitat que tota activitat jurisdiccional comporta».

En aquella sentència deia exactament que els afusellaments «havien prescrit en haver transcorregut més de vint anys», que l'amnistia dictada el 25 de novembre de 1975 «vetava qualsevol possibilitat de reiniciar la persecució penal pels actes de la nostra Guerra Civil» i a més, «el delicte de genocidi no es trobava tipificat a Espanya en la data dels fets».

Quan les víctimes del franquisme es van dirigir deu anys més tard a Garzón, van obtenir exactament la resposta contrària: va demanar les actes de defunció dels responsables, es va proclamar competent per jutjar, i va obviar l'amnistia.

Sobtadament, els crims constituïen delicte de genocidi, no havien prescrit ni estaven perdonats...

(Fins aquí, part d’un article de ‘Cristina Schlichting’ traduït al català)


Com tothom sap, aquest assumpte ha aixecat i, està aixecant molta polseguera, doncs s’entreveu el caire polític que està prenent, posant en dubte, fins i tot, la imparcialitat dels magistrats.


Fa pocs dies vaig rebre un escrit signat per en ‘Jose Ramon Talero Islan’, que m’he permès traduir i publicar.


Per què no s’informen els nostres polítics, i es documenten històricament per poder parlar amb contundència i amb la veritat?

Tots sabem que la nostra guerra civil, com totes les guerres civils, són lluites entre germans.

Hi va haver moltes equivocacions per ambdues parts. Però és inadmissible, demencial i alhora pervers, fer ús polític d’una ferida que estava tancada amb l’hàbil i intel•ligent intervenció de totes les forces polítiques en la ‘Transició’.

No es pot renunciar al passat, però si us plau, busquem el futur junts, i no perdem el temps amb enfrontaments, que l’únic que origina és discòrdia i desunió.

Tenim d’ensenyar a la nostra joventut un futur millor, i per això, cal preparar-se i mirar cap endavant, i no reblar el clau amb les nostres misèries passades.

Hi ha molts altres problemes en la nostre vida diària (economia, atur, educació, immigració, falta de solidaritat etc...)

Treballem doncs, per això, i deixem-nos de romanços, no malbaratem les energies amb enfrontaments.