L’esperança no enganya, com tampoc no enganya l’amor de Déu que la produeix, l’amor que ha estat vessat en els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha estat donat.
L’Esperit sempre ha vessat la seva gràcia segons les necessitats de cada moment.
Avui que els dons de l’Esperit no tenen l’espectacularitat de la primera Pentecosta cristiana, ¿en què es manifesten els rius d’aigua viva que brollen de l’interior del qui creu en Jesucrist?
Potser, especialment, en dos carismes: l’esperança i la pregària.
Creients i no creients compartim molts dons: és més el que ens uneix que el que ens separa. Però el cristià, davant el dubte i la incertesa que tothom té enfront la vida, els sap assumir perquè confia en la paraula del Senyor. Això és l’esperança.
Quina manera millor de viure la festa de Pentecosta, 50 dies després de la Resurrecció de Jesús. Avui que gaudint d'aquesta meravellosa música que Händel va compondre el 1741. Gaudeix i dóna gràcies a Déu també d'aquesta forma.
Bona Pasqua de Pentecosa!
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada