dissabte, 12 de juny del 2010

Anecdotari del Raval


El passat dimarts vaig anar com cada setmana a Montalegre per fer les visites que m’havien assignat pel barri del Raval.

Les havia preparat amb detall. Per tal d’assegurar-me el tret, diumenge al vespre –dos dies abans -, vaig telefonar els interessats.

Tots van respondre molt bé amb ganes de col•laborar. Les meves visites són informatives i serveixen per actualitzar les fitxes de les famílies que reben ajuts. En l’entrevista posem al dia la seva situació personal, econòmica, etc., al final, sempre procuro fer sortir algun tema que els pugui ajudar en la formació dels fills, espiritualitat etc.

Per la idiosincràsia del barri, les persones que atenem, no acostumen a tenir gaires amics, viuen molt tancats en les seves coses i, és per això, que quan troben algú que els escolta, s’expliquen i et confien tota mena de detalls de la seva vida.

Llavors és el moment d’ajudar-los d’una altra manera, amb paciència, sense presses, escoltant-los... Moltes vegades m’he trobat que gairebé no he obert boca, sols he pres nota, per tal de reflectir-ho a l’informe. Sempre al acomiadar-me m’han acompanyat fins a l’escala tot donant gràcies i agrair la visita.

Com deia, diumenge a quarts de nou del vespre vaig parlar per telèfon amb l’Antonio, i varem quedar que m’esperaria dimarts a casa seva sobre les onze del matí.

Quan m’hi vaig presentar, una veïna, em va fer pujar a casa seva, dient que em tenia de donar una notícia: va explicar que l’Antonio havia traspassat unes hores abans, feia poc que se l’envien endut al dipòsit per fer-li l’autòpsia.

Al comunicar-me la notícia, vaig quedar perplex, li vaig dir que pregaria per ell i que transmetés el meu condol a la vídua, mentre jo immediatament ho comunicaria a Montalegre perquè resessin un respons i l’encomanessin a la Sta. Missa.

Durant els anys que porto com a voluntari en l’acció social de Montalegre, me n’he trobat de tots colors, però mai un cas semblant.

Al sortir al carrer vaig resar per l’Antonio perquè Déu en la seva misericòrdia l’acollís al cel...