diumenge, 6 de juny del 2010

Un japonès que volia tenir fe

.

Va ocórrer, fa anys, en un poblet turístic d'Espanya. Era dissabte a la tarda i a parròquia del poble, un escolanet preparava tot el necessari per tal que el sacerdot pogués celebrar la Sta. Missa. De sobte, va aparèixer per l’església un turista oriental, amb la càmera de fotos penjada al coll i amb un aire una mica despistat -típic d’aquests visitants -, es va quedar durant una bona estona observant les boniques pintures romàniques del presbiteri , va fer un parell de fotos i, al cap d'una estona, va reparar en l'escolanet. Li va cridar l'atenció com, cada vegada que passava davant de l'altar, el petit feia una genuflexió.
-Per què ho fas això? - va preguntar.
-Per què faig, el què? -va contestar el noi, sense saber què es referia el turista...
-Doncs... perquè, cada vegada que passes per aquí, t'agenolles.
-Ah!... , doncs perquè allà -assenyalant al Sagrari- hi ha Déu...!- va contestar l'escolanet, com la cosa més evident del món.
-Déu...? El turista es va quedar pensant uns moments, mirant el Tabernacle amb els ulls mig tacats.
Finalment va dir:
-Si jo cregués que el meu Déu estigués aquí, no només m'agenollaria en passar davant d'Ell, sinó que entraria de genolls a l'església, sense aixecar la cara del terra.
I mai més no tornaria a sortir d'aquí.

Avui és la Solemnitat del Corpus Christi. Preparem amb afecte aquesta gran festa que manifesta la bogeria d'Amor de Déu vers nosaltres.