dimecres, 30 de juny de 2010

Espanya 1 Portugal 0

.
Per als qui no vareu poder veure el partit. Va guanyar Espanya


.

dimarts, 29 de juny de 2010

És la seva mà, senyoreta


Avui he llegit una història, és real, i va aparèixer publicada en un diari fa anys. Es tractava d'una mestra que va demanar als nens de la seva classe -de primer grau-, que fessin un dibuix d'una cosa per la qual estiguessin agraïts.


Pensava en el poc que, realment, havien d'agrair aquells nens, provinents de barris pobres. Va suposar que la majoria dibuixarien imatges de galls dindis rostits o de taules farcides de menjar. Per això es va quedar atònita quan en Pau li va lliurar el dibuix, simple i infantil, d'una mà.

Però, de qui era aquesta mà? De primer, es va sentir fascinada pel caràcter abstracte de la imatge. Per això, i mentre els altres nens treballaven, es va inclinar sobre el pupitre d’en Pau per preguntar-li de qui era la mà.

-És la mà de vostè, senyoreta - va dir somrient.

Llavors va recordar que, amb freqüència, durant l'esbarjo, havia agafat de la mà aquest nen descurat i solitari, una cosa que ella feia habitualment, però que per en Pau significava molt.

Sí, aquell nen sabia agrair... i, això ens ensenya que tots tenim l'oportunitat de donar alguna cosa als altres, per petit que sigui.

dilluns, 28 de juny de 2010

Bisbat de Terrassa


Ordenació episcopal de Mons. Salvador Cristau: un regal en la cloenda de l’Any Sacerdotal.
.

El dissabte dia 26 de juny a les 11 del matí la Catedral del Sant Esperit de Terrassa s’omplí a vessar per acollir la solemne cerimònia de la ordenació episcopal de Mons. Salvador Cristau Coll com a bisbe auxiliar de Terrassa.

Va presidir la cerimònia Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe de Terrassa i foren els concelebrants principals Mons. Lluís Martínez Sistach, cardenal arquebisbe de Barcelona i Mons. Renzo Fratini, Nunci Apostòlic de Sa Santedat a Espanya. També concelebraren i imposaren les mans Mons. Ricard Maria Carles, cardenal arquebisbe emèrit de Barcelona, Mons. Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona i primat, Mons. Joan Enric Vives, arquebisbe- bisbe d’Urgell, Mons. Javier Salinas, bisbe de Tortosa, Mons. Jaume Traserra, bisbe de Solsona, Mons. Fidel Herráez, bisbe auxiliar de Madrid, Mons. Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Romà Casanova, bisbe de Vic, Mons. Demetrio Fernández, bisbe de Córdoba, Mons. Vicente Juan, bisbe d’Eivissa, Mons. Salvador Giménez, bisbe de Menorca, Mons. Rafael Zornoza, bisbe auxiliar de Getafe, Mons. José Ignacio Munilla, bisbe de San Sebastián, Mons. Juan Antonio Martínez Camino, bisbe auxiliar de Madrid i secretari de la Conferència Episcopal Espanyola, Mons. Gerardo Melgar, bisbe d’Osma- Soria, Mons. Francesc Pardo, bisbe de Girona, Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Pere Tena bisbe auxiliar emèrit de Barcelona i Mons. Joan Godayol, bisbe emèrit d’Ayaviri. Hi assistí el P. Abat de Montserrat, vicaris generals i episcopals, secretaris generals i provincials i superiors religiosos, i preveres en nombre proper als 200, provinents de les diòcesis catalanes i de la resta d’Espanya.

El poble fidel omplí el temple i les capelles adjacents des de molt abans de l’inici de la cerimònia. Hi fou present la Sra. Roser Coll, mare de Mons. Cristau.

El Sr. Alcalde de Terrassa encapçalà la representació de les autoritats civils, completada amb el Vicepresident del Congrés dels Diputats i diversos diputats i regidors d’ajuntaments. La Sra. Montserrat Coll, Directora General d’Afers de Religiosos de la Generalitat representà el Sr. President.

Després de la lectura de l’Evangeli, el cant del 'Veni creator' i la petició de l’ordenació, es va procedir a la lectura de la butlla de nomenament de Mons. Cristau com a Bisbe auxiliar de Terrassa i titular d’Insula Viridis (Algeciras). En les seves paraules a la homilia el Sr. Bisbe agraí al Sant Pare la concessió d’un bisbe auxiliar com a regal en la cloenda de l’Any Sacerdotal i glossà la importància del ministeri episcopal en l’Església des de l’actitud de servei i entrega davant els reptes de la nova evangelització en els inicis del segle XXI. Adreçà paraules de proximitat el nou bisbe.

Seguiren els ritus de la consagració episcopal amb les promeses del nou ordenand i la lletania dels sants. El moment central fou la imposició de les mans per part dels bisbes presents i la oració consecratòria amb el llibre dels evangelis posta sobre el cap del nou bisbe auxiliar. Seguiren els ritus complementaris amb la unció amb el Sant Crisma i el lliurament de les insígnies al nou bisbe: l’anell, la mitra i el bàcul. El bes de pau dels bisbes completà els ritus d’ordenació.

Després de la comunió el nou bisbe acompanyat per dos dels bisbes presents va beneir els fidels passant per la nau central i les capelles laterals, moment especialment emotiu amb els aplaudiments continuats per part de tots els cristians que omplien el temple.

Mons. Renzo Fratini adreçà la seva paraula a Mons. Cristau, a la seva mare i a tots els assistents recordant la missió del bisbe auxiliar com a primer col•laborador del bisbe diocesà en el govern de la diòcesi. Finalment Mons. Cristau es dirigí a l’assemblea donant gràcies a Déu per la vida, per la fe i per la vocació sacerdotal que ara porta a la plenitud, i agraint la presència de bisbes, preveres, religiosos i poble fidel a la cerimònia. Paraules d’agraïment especial tingué a Mons. Saiz Meneses i a Mons. Renzo Fratini.

En acabar la celebració el nou bisbe rebé la salutació de totes les persones presents en el temple.

dissabte, 26 de juny de 2010

26 de juny; Sant Josepmaria



Avui és un bon dia per donar moltes gràcies a Déu.

Avui l'Església celebra la "memòria" de Sant Josepmaria Escrivá; en els centres de l'Opus Dei, "la solemnitat" de Sant Josepmaria". Per als qui el vam conèixer és, a més, una data inesborrable.

Això significa que, per a cents de milers de persones de tot el món, avui és una gran festa.

El 26 de juny de 1975 a les 12 del matí, Sant Josepmaria Escrivá va morir a Roma, en el seu lloc de treball. La notícia es va difondre ràpidament per tot el món. Es va disposar el seu cos, revestit amb ornaments sacerdotals, al peu de l'altar de Santa Maria de la Pau, actual Església Prelatícia de l'Opus Dei.

Van acudir a ‘Villa Tevere’ centenars de persones -entre d'altres, nombrosos cardenals i bisbes- per resar davant el seu cos. En contemplar el seu rostre, que desprenia pau i serenitat, molts van recordar una frase que solia repetir els darrers temps: " Des del cel us podré ajudar més. Vosaltres ho sabreu fer millor: jo ja no sóc necessari".

Mons. Xavier Echevarría rememora el 26 de juny de 1975:


.

El Pilar, primera aparició de Maria


Arribat el dissabte, com de costum, fem una visita a la Mare de Déu
.
Documents històrics parlen que Maria es va aparèixer als deixebles de Jesús quan encara era viva; i afirmen que la Verge es va aparèixer també als primers cristians d'Espanya per recolzar-los en les seves dificultats.

Estem parlant de l'aparició de la Verge del Pilar, a Espanya.

Segons la tradició recolzada per documents que es remunten al segle XIII, l'aparició va tenir lloc un dia que l'apòstol Santiago es trobava vora el riu Ebre que travessa la ciutat de Saragossa, desanimat perquè els habitants no responien a la predicació de l'Evangeli.

La Verge se li va aparèixer de sobte, dempeus sobre un pilar de marbre, el va confortar i li va demanar també que construís un temple al mateix lloc de la seva aparició.

Segons fonts històriques, la mateixa columna en la que se li va aparèixer la Mare de Déu, seria la que avui sosté la seva imatge.

Els mateixos documents assenyalen que això va succeir l'any 39 o 40, quan Maria vivia a Éfeso. El cristianisme a Espanya va començar així els seus primers passos.

L'apòstol Santiago i els vuit testimonis més, que van assistir al prodigi van començar edificar una església, on ara es troba la basílica de Saragossa, anomenada antigament "Cesaraugusta".

divendres, 25 de juny de 2010

Els 3 primers




Avui fa 66 anys van rebre l'ordenació sacerdotal tres enginyers de l'Opus Dei: ‘Álvaro del Portillo’, ‘José Luis Múzquiz’ i ‘José María Hernández Garnica’. Van ser els primers sacerdots de l'Obra després del Fundador.

Tot just ordenar-se es van repartir el món: Aquí i aquí teniu dues breus biografies de D. José Luis i de D. ‘José María’.

La vida de D. ‘Álvaro’ va estar lligada a la del Fundador de l'Obra fins a la mort de Sant Josepmaria, l'any 1975.
El 15 de setembre d'aquell mateix any, el Congrés general de l'Obra, el va elegir per unanimitat el seu successor.


‘Álvaro, José Luis i José María’ se'n van anar al Cel després d'una vida d'oració, de treball intens i sacrificat fins l'heroisme. Molt aviat els veurem als altars.
.
Els seus processos de canonització ja estan en marxa, i el de D Álvaro, especialment avançat.
.
"Tal dia como hoy":
.


dijous, 24 de juny de 2010

Actitud vers els altres.


.
Tractar amb gent educada resulta realment senzill, saben com intercanviar aquest tipus de gentileses que aconsegueixen suavitzar aquesta vida, en això consisteixen les bones maneres, en evitar friccions entre les persones i això s’aconsegueix establint les pautes d'una trobada. Si les dues parts saben el que l'altre ha de fer, el conflicte és poc probable. Funciona en tots els nivells, des de la més insignificant transacció entre dues persones, a les relacions entre països. El dret internacional, al cap i a la fi, és simplement un codi de bones maneres, en majúscula.

La bona educació depèn de l'atenció que es presta a altres persones; requereix que un les tracti amb absoluta serietat moral per poder entendre els seus sentiments i les seves necessitats. Algunes persones, egoistes, tenen tendència a no fer-ho i això es nota.

Es mostren impacients amb la gent que no compta per a ells, els ancians, els que tenen dificultats per expressar-se, els desfavorits. Al contrari, una persona educada sempre escolta i tracta amb respecte.

Hem estat absolutament miops en posar atenció a aquells que pensen que l'educació és una mostra d'afectació burgesa, una cosa irrellevant que no s'ha de continuar valorant. Aquesta idea ha conduit a un desastre moral, perquè la cortesia és el component bàsic de la societat civil.

Les bones maneres constituïen el mètode de transmetre el missatge del respecte. Per això tota una generació va perdre una peça vital del puzle moral i ara ens trobem amb els resultats; Una societat en la qual ningú no ajuda a ningú i on ningú no sent res pels altres, una societat en la qual l’agressivitat verbal y la falta de sensibilitat són la norma .
.

dimecres, 23 de juny de 2010

Anecdotari del Raval

.
Al seu dia em va tocar visitar una família al carrer tal, per recollir les dades i fer l’informe de la situació familiar. La porta del carrer estava oberta i no pas perquè algú l’hagués deixada així, sinó conseqüència d’haver estat forçada. Els timbres tampoc sonaven, per tant, vaig decidir començar pujar escales amunt. El pis era un quart, però en realitat pujaves a un sisè, contant l’entresòl, principal etc.


De bon començament, entre l’enlluernament de fora el carrer i la foscor del sota escala no en veia tres a dalt d’un burro, sort de l’àngel de la guarda, que treballa molt, i com que tenia la paret al costat amb la mà vaig anar seguint a les palpentes.


A mesura que anava pujant s’anava fent clar, gràcies a la claraboia que hi havia en l’ull de l’escala.


Encara em faltaven dos pisos per arribar, i ja vaig sentir bordar un gos que de ben segur havia detectat la meva presència.


Efectivament, els lladrucs venien del pis i se sentien l’altre banda de la porta, que tampoc tenia timbre, o al menys no funcionava, i a base de picar amb la mà closa i amb bona veu em vaig donar conèixer perquè m’obrissin.


De primer antuvi, el gosset, era petit, al menys era d’aquells de raça escanyolida, però tenia dos ullals que sortien fora al cloure la boca. No em va rebre gens bé, però segurament per respecte als amos, es va limitar a bordar i prou.


El pis era molt petit i molt tronat. Em varen fer seure just a l’entrar. Com que el comportament del gos era amenaçador i gairebé no ens enteníem, ja que el tenia a dos pams, vaig demanar el tanquessin en alguna habitació, però em van ensenyar que no en traurien res doncs cap habitació tenia portes, sols una cortina mal penjada, clavada amb quatre claus que no privaria de res.


Aquella pobre gent intentava fer-lo callar com podien, i per tranquil•litzar-me afegien: “No pateixi, si és mansuet, si no fa res”, però el gos tenia la dèria i no parava de bordar fins que la mestressa se’l va posar a la falda, llavors varem aconseguir poder seguir endavant amb l’entrevista.


Un cop acabat, vaig agrair l’atenció prestada, i al saludar per acomiadar-me, la mestressa va deixar anar el gos que tenia a la falda i per uns moments va restar movent-se entre cames.


Però, ah, renoi! Tan bon punt vaig donar la volta per obrir la porta, ‘nyac’ el gos em va clavar les dents més amunt del turmell. Era un gos petit, però mal parit, tenia dos ullals i me’ls va ben clavar, fins i tot em va foradar els pantalons i el mitjó.


El matrimoni es desfeia amb excuses, mai ens hi havíem trobat, si no fa mai res, a més, el renyaven com si entengués alguna cosa ¿?


Està vacunat? Però no sabien ni de què els parlava, al menys van fer com aquell qui no hi sent, perquè no vaig tenir resposta…


Quan vaig ser al carrer, amb més claror, vaig veure que sortia una mica de sang de la ferida i, sense pensar-m’ho gaire vaig anar directament al servei del Centre d’atenció primària més proper, i encara que era un CAP especial per a malalts del tòrax, van estar molt atents, m’ho van desinfectar, curar i finalment em van posar la vacuna.


Al cap d’un mes em vaig tornar trobar amb un cas semblant aquest. En el ‘CAP’ encara em recordàvem, i no va caldre la vacuna doncs els efectes duraven 6 mesos.


Des de llavors, quan faig alguna visita i tenen gos, cosa bastant frequent en aquest barri, abans d’entrar demano que el tanquin, i encara que tots diuen el mateix, és mansoi, no fa res, com que no me’n fio, els dic: o el tanquen, o no entro.


D’aquesta feta ençà, a la fitxa hi ha un apartat que fa esment si hi ha gos o no. Per si de cas...


Popular M+V Audiència del Vaticà 23 de juny de 2010

.
Audiència del Sant Pare en directe des de Roma

dimarts, 22 de juny de 2010

Eduació sexual: a casa o al col•legi


Revelador debat a ‘Antena 3’. El diàleg entre ‘Raquel Hurtado’, sexòloga i ‘Paloma de Castro’, ‘Presidenta de la Federació Castella-La Manxa, de Famílies Nombroses’, posa sobre la taula la situació actual: el Govern espanyol tracta d'imposar una educació sexual que corromp la joventut i la resposta de la ciutadania que tracta de defensar un dret fonamental: el dret dels pares a educar els seus fills.

Primera part


Segona part


.
Criteris educatius dels socialistes: Llegir aqui
.

diumenge, 20 de juny de 2010

Condons o un cadenat a la bragueta

.
'Joventuts Socialistes' ha convocat una campanya a favor de la nova llei de l'avortament. Es tracta de publicitat barata i repetitiva que, sota el lema "Suma't al zero, zero embarassos no desitjats, zero avortaments", intenta, una vegada més, manipular les consciències dels joves.

Per començar, s'ha creat una nova web on victimitzen la figura de la dona que avorta. Pobrissona, no només mata al seu propi fill, sinó que a més, alguns pretenen criminalitzar aquest acte que realitza en l'exercici de la seva sagrada llibertat, i prohibir-ho.

Com acabar amb l'avortament? Fàcil: acabant amb els embarassos no desitjats. I com acabar amb els embarassos no desitjats? Encara més fàcil: fomentant la promiscuïtat sexual. ¿¿¿.???

Què passa? Quin embull, oi? Això no quadra!


Doncs la cosa és senzilla. Es repartiran (gratuïtament, que no està la crisi per gastar en condons) 100.000 capsetes ben mones com les que veieu en la imatge, Anomenades 'Precoitol', és un suposat nou 'medicament', consistent en dos preservatius i un fullet 'informatiu' que qui sap què dirà.

Està demostrat que l'ús generalitzat del preservatiu no frena el nombre d'avortaments, de la mateixa forma que tampoc no ha aconseguit reduir l'expansió de la SIDA i de les ETS.

Referent a això, hi ha estudis a Espanya, EUA, la Gran Bretanya, Alemanya, etc. També hi ha casos com el d'Uganda on, fomentant una educació basada en l'abstinència sexual fora del matrimoni i la fidelitat en ell, s'ha aconseguit frenar el SIDA.

Tanmateix, els nostres polítics prefereixen continuar potenciant la promiscuïtat sexual com si aquesta fos la panacea de la felicitat, negant la veritat als joves que hi cauen enganyats.

Una mentida, per molt que es repeteixi, no es converteix mai en una veritat. Fomentar el preservatiu NO redueix el nombre d'avortaments. Al contrari, afavoreix la promiscuïtat entre els joves. Si als nostres polítics els posa els cabells de punta parlar d'abstinència sexual i de fidelitat matrimonial, almenys que siguin sensats i, en lloc de condons, posin a les caixes de Precoitol un cadenat per a la bragueta.

RU-486

.
Catalunya serà la primera comunitat espanyola que dispensarà la RU-486 en centres d'atenció primària.



Alguns centres d'atenció primària (CAP.) i de salut reproductiva i sexual de Catalunya començaran a dispensar a partir del pròxim mes de juliol -de forma gradual, no tots els centres a la vegada - la píndola abortiva RU-486, que fins ara només era autoritzada en els hospitals, a les dones embarassades de fins a set setmanes que desitgin avortar.



No obstant això, Geli no va voler concretar la previsió de centres que aplicaran la nova directriu, que s'emmarca en el model català de salut reproductiva sexual, concorde amb la nova llei espanyola, que ha canviat els supòsits per avortar. "El més important és reduir el nombre d'embarassos no desitjats i minimitzar infeccions de transmissió sexual", val a dir que la consellera va afegir que l'objectiu d'aquesta i altres mesures és assolir l'"avortament zero".
.
QUINA VERGONYA!


Infocatòlica
Llegir-ne més


dissabte, 19 de juny de 2010

Nostra Senyora de la Medalla Miraculosa


Arribat el dissabte, com cada setmana durant aquest Any Marià, vistem un Santuari o Capella dedicada a la Mare de Déu.

Avui visitarem la Capella de Nostra Senyora de la Medalla Miraculosa.

"Oh Maria, sens pecat concebuda, pregueu per nosaltres que recorrem a Vos".

Aquesta invocació repetida en nombroses ocasions va ser revelada a ‘Catalina Labouré’ durant una aparició de la Verge Maria, el 27 de novembre de 1830, a París.

La jove novícia va veure la Mare de Déu durant la pregària de les vespres a la capella del convent de les Filles de la Caritat, situat a la ‘Rue de Bac’, a París.

La medalla de la Mare de Déu va ser encunyada el 1832 amb l'autorització del bisbe de París, Mons. ‘de Quellen’.

Anys més tard, Roma, va reconèixer les gràcies immenses produïdes per l'oració, l'adhesió a la fe de l'Església i la tinença d'aquesta medalla.

Coneguda a tot el món amb el nom de la Medalla Miraculosa, ens recorda el miraculós que és, l'amor de Déu vers els homes.

La representació de Maria a la medalla amb 12 estrelles al voltant del cap, va servir com inspiració per dissenyar la bandera europea, tal com ho va esmentar el seu creador ‘Arsène Heitz’.

El 31 de maig de 1980 el Papa Joan Pau II va visitar aquesta Capella.
.

divendres, 18 de juny de 2010

Educació sexual



Pares, compte! Avis, ull viu! Educadors, alerta!

Fa pocs dies vaig llegir un article sobre ‘Educació sexual’ publicat per ‘Juan Ramón Domínguez’ al seu bloc que més o menys deia així:



Una educació sexual adequada? Un vídeo mostra què ensenyaran els 'agents de salut' del Govern.

La Llei de Salut Sexual i Reproductiva i d'Interrupció Voluntària de l'Embaràs que entrarà en vigor el pròxim 5 de juliol portarà a les escoles espanyoles el que la pròpia norma denomina una educació sexual adequada.

Tractarà, entre d’altres objectius, que els joves aprenguin a conèixer i acceptar la diversitat sexual, previnguin malalties, infeccions de transmissió sexual i embarassos no planificats.

En realitat, aquest model d'educació salut sexual fa anys que s’està difonent des de l'Administració estatal, autonòmica i municipal: tallers d'educació afectiu-sexual, guies, fulletons i materials multimèdia. Però, en què consisteix exactament?


Per explicar-ho, ‘Profesionales por la Ética’ han realitzat un vídeo titulat «Aquesta és l'educació sexual que el Govern vol donar als teus fills» en el que es mostren imatges i texts extrets de publicacions destinades a joves i a adolescents editats pels Ministeris d'Educació i Sanitat i les Conselleries de Sanitat d'Andalusia i Catalunya.

Enllaços d'educació sexual dels joves de les administracions públiques:

.

L’art al servei de la fe


Espectaculars escultures acompanyaran el Via Crucis de la JMJ Madrid 2011

Deu ciutats espanyoles enviaran alguns dels seus millors tresors artístics a la Jornada Mundial de la Joventut Madrid 2011.

Es tracta d'escultures dels últims quatre segles que il•lustraran les estacions del Via Crucis que es resarà pels carrers de Madrid.

Confraries de diverses ciutats portaran 14 escenes que representen les últimes hores de Jesús. Serà una ocasió única perquè aquestes escultures que només surten als carrers durant la Setmana Santa, serviran també per ajudar els joves a aprofundir en la mort i resurrecció del Senyor amb el millor de l'art religiós espanyol.

Aquest ‘ Via Crucis’ tindrà lloc el divendres 19 d'agost de l’any vinent, a la tarda.
.
Començarà a la plaça de Cibeles, per concloure a la plaça de Colom. Estarà presidit pel Sant Pare, acompanyat pel cardenal arquebisbe de Madrid, Mons. ‘Antonio María Rouco’, portaran la Creu joves representants de catorze nacions on l'Església pateix persecució.


dijous, 17 de juny de 2010

Tenir fred de peus


Deia D.’ Alvaro del Portillo’, que va acompanyar durant tants anys Sant Josepmaria, que l'enveja era una bajanda.

Posar-se trist quan els altres els va bé no té sentit. Alegrem-nos pel bé propi i pel bé aliè, i així estarem sempre contents.

dimecres, 16 de juny de 2010

La Generalitat de Catalunya ha obert expedient a una clínica de Barcelona per aplicar teràpies dirigides a curar l'homosexualitat

.


Mentre algunes Comunitats Autonòmiques permeten canviar de sexe en cliniques finançades per la seguretat social o sigui amb diners públics, a casa nostra, la Generalitat, ha obert un expedient a una clínica de Barcelona per aplicar teràpies dirigides a curar l’homosexualitat.


La Conselleria catalana de Salut ha dit que imposarà una sanció econòmica a aquest establiment de Barcelona si es confirma que ofereix "teràpies reparatives per canviar l'orientació sexual".


Però en què quedem? No és doctrina 'oficial' d'un ampli sector de l'esquerra que la sexualitat no constitueix una dada objectiva, ni ve determinat pel naixement o per la naturalesa física, sinó que és una 'opció', una 'elecció' de cada persona?


Si existeix tal dret d''elecció', ara prohibiran la lliure voluntat del qui desitgi deixar de ser homosexual, o almenys d'intentar-ho?


Ja no se sap per quin mar navegar, resulta que hi ha comunitats autònomes on la seguretat social ha cobert el canvi de sexe. I tal demanda ha estat, per exemple, una reivindicació del Partit Socialista.


És a dir, que és tolerable el canvi de sexe, fins i tot a càrrec dels diners públics, i no s'admet la voluntat de deixar de ser homosexual? Amb quins arguments? On és la susdita llibertat?


Ja n’hi ha prou de fer cofisimofis! Altre cop tracten d'endossar-nos unes rodes de molí que resulta molt difícil empassar-se-les. I aquesta és una d'elles.


Poso un enllaç amb el bloc de José Apezarena que publica un bon article.
Clic Aquí

Una mica de música


A mí personalment la música em fa vibrar, i fins i tot m’ajuda canviar l’estat d’ànim.

Espero encomanar-t’ho

dilluns, 14 de juny de 2010

Balanç de l’Any Sacerdotal

.



El Prelat de l'Opus Dei fa balanç de l'Any Sacerdotal recentment clausurat pel Papa en una entrevista que publica la revista ‘Palabra’.


Monsenyor ‘Javier Echevarría’ considera que el llegat de l'Any Sacerdotal ha de ser una profunda renovació personal dels sacerdots.
.
Parla també del foment de les vocacions, de la comunicació a l'Església, i subratlla que un dels primers deures del prevere és ajudar els seus germans clergues a ser fidels ministres del Senyor.

Ofereixo l'entrevista completa realitzada per ‘Alfons Riobó’, director de ‘Palabra’, a Monsenyor Echevarría:
Clic Aquí

Publicat per: ‘Juan Ramón Domínguez Palacios’ a ‘Almudí ‘


Tot sobre la cloenda de l'Any Sacerdotal a Roma : Aquí

.

diumenge, 13 de juny de 2010

Tractar els altres amb educació.


Així no, a l’inrevés. I és que de vegades ni amb assignatures com aquesta no s'aconsegueix gran cosa...

Respecte els altres; delicadesa en el tracte mutu; dir les coses de manera amable; saber escoltar; avançar-nos en el servei... , són maneres concretes de tractar els altres amb caritat i afecte.

Ens ho podríem proposar per aquest estiu!

.

Una mica d’humor

.

Durant una visita a un Institut Psiquiàtric, ‘X’ va preguntar al Director, quin criteri seguia per definir si un pacient deuria o no ser internat.

Bé, digué el Director, 'fem la prova següent: Omplim una banyera, després al pacient li oferim una cullereta, una tassa i una galleda i li demanem que buidi la banyera. En funció de com buidi la banyera, sabem si cal internar-lo o no i amb quin tractament hem de començar'

-Ah, ja entenc - va dir. - una persona normal utilitzaria la galleda perquè és més gran, i té més cabuda que la cullereta i que la tassa.

- No - va dir el Director - una persona normal trauria el tap de la banyera!!!........Vostè que prefereix: una habitació amb o sense vista al jardí?......

Estic segur que vas pensar en la galleda!!!!...


Mare meva!!.. amb quina classe d'amics m’he ajuntat!!!...

LA MEVA ESTANÇA DÓNA AL JARDÍ................I LA TEVA ???????...

Un dia de platja


El temps està boig i els que fan els pronòstics no toquen pilota.

Per ahir i avui anunciaven temps inestable i pluges cap al tard, i han estat dos dies esplèndids, alguns, fins i tot s’han banyat...

Mireu aquest vídeo que m‘ha enviat la Magda

dissabte, 12 de juny de 2010

Nostra Senyora de l’Anunciació a Nazaret



En la celebració de l’Immaculat Cor de Maria, farem una visita a la Basílica de l’Anunciació a Natzaret.


L'actitud contemplativa de Maria permet que ella vagi guardant en el silenci del seu cor cada una les etapes de la vida del Nen que Déu li ha concedit, ja que sap que es tracta del Fill de l’Altíssim. No tot ha estat fàcil per a ella, la seva disponibilitat i la seva confiança li permeten lliurar-se plenament, encara que de moment no ho pot comprendre tot. En el silenci de la fe, Maria se sotmet al designi de Déu i s'obre a les noves exigències del Fill.




http://www.mariedenazareth.com/

http://198.62.75.4/www1/ofm/san/TSnzmain.html

.

Anecdotari del Raval


El passat dimarts vaig anar com cada setmana a Montalegre per fer les visites que m’havien assignat pel barri del Raval.

Les havia preparat amb detall. Per tal d’assegurar-me el tret, diumenge al vespre –dos dies abans -, vaig telefonar els interessats.

Tots van respondre molt bé amb ganes de col•laborar. Les meves visites són informatives i serveixen per actualitzar les fitxes de les famílies que reben ajuts. En l’entrevista posem al dia la seva situació personal, econòmica, etc., al final, sempre procuro fer sortir algun tema que els pugui ajudar en la formació dels fills, espiritualitat etc.

Per la idiosincràsia del barri, les persones que atenem, no acostumen a tenir gaires amics, viuen molt tancats en les seves coses i, és per això, que quan troben algú que els escolta, s’expliquen i et confien tota mena de detalls de la seva vida.

Llavors és el moment d’ajudar-los d’una altra manera, amb paciència, sense presses, escoltant-los... Moltes vegades m’he trobat que gairebé no he obert boca, sols he pres nota, per tal de reflectir-ho a l’informe. Sempre al acomiadar-me m’han acompanyat fins a l’escala tot donant gràcies i agrair la visita.

Com deia, diumenge a quarts de nou del vespre vaig parlar per telèfon amb l’Antonio, i varem quedar que m’esperaria dimarts a casa seva sobre les onze del matí.

Quan m’hi vaig presentar, una veïna, em va fer pujar a casa seva, dient que em tenia de donar una notícia: va explicar que l’Antonio havia traspassat unes hores abans, feia poc que se l’envien endut al dipòsit per fer-li l’autòpsia.

Al comunicar-me la notícia, vaig quedar perplex, li vaig dir que pregaria per ell i que transmetés el meu condol a la vídua, mentre jo immediatament ho comunicaria a Montalegre perquè resessin un respons i l’encomanessin a la Sta. Missa.

Durant els anys que porto com a voluntari en l’acció social de Montalegre, me n’he trobat de tots colors, però mai un cas semblant.

Al sortir al carrer vaig resar per l’Antonio perquè Déu en la seva misericòrdia l’acollís al cel...

divendres, 11 de juny de 2010

El Papa clausura avui l'Any Sacerdotal


Crònica d'un sacerdot participant en aquest esdeveniment

A la Solemne Eucaristia han assistit desenes de milers de sacerdots que s'han traslladat a Roma des de tots els continents.

Els sacerdots hem respost a la invitació que el cardenal va fer fa un parell de mesos a tots els sacerdots del món: "Entorn de la presència nombrosa de preveres en la conclusió de l'Any Sacerdotal, a Roma, hi ha encara un motiu particular, que avui es col•loca al cor de l'Església. Es tracta d'oferir al nostre amadíssim Papa Benet XVI la nostra solidaritat i el nostre suport, la nostra confiança i la nostra comunió incondicional davant dels freqüents atacs, que es dirigeixen contra la seva Persona en el moment actual en l'àmbit de les decisions sobre els clergues, que han incorregut en delictes sexuals contra menors.

Les acusacions contra el Papa són evidentment injustes, i s'ha demostrat que ningú no ha fet tant com Benet XVI per condemnar i combatre correctament tals crims. Per això, la presència massiva de mossens a la plaça, al voltant del Papa ha estat una senyal molt important del nostre decidit rebuig dels injustos atacs dels quals és víctima. Així doncs, hem vingut també expressament per recolzar públicament el Sant Pare.

La cloenda de l'Any Sacerdotal no serà un final, sinó més aviat un nou inici. Nosaltres - el Poble de Déu i els pastors - volem donar gràcies al Senyor per aquest temps privilegiat d'oració i de reflexió sobre el sacerdoci. Alhora, ens proposem d’estar més atents a tot allò que l'Esperit Sant vol comunicar-nos. Mentre, tornarem a l'exercici de la nostra missió a l'Església i al món, amb alegria renovada i amb el convenciment que Déu, Senyor de la història, roman amb nosaltres en els moments de crisi i en els nous temps"


per Juan Ramón Domínguez Palacios


15.000 sacerdots preparen amb el Papa la clausura de l'Any Sacerdotal al Vaticà


Durant la cerimònia de clausura de l'Any sacerdotal, Benet XVI ha afrontat directament els casos d'abusos sexuals. "Just aquest any dedicat a celebrar la figura dels sacerdots, han sortit a la llum pecats de sacerdots -sobretot-, els abusos a menors, en els quals es trenquen totalment els valors del sacerdoci entès com a manifestació de l'amor de Déu a les persones".

"També nosaltres demanem insistentment perdó a Déu i a les persones afectades i prometem que farem tot el possible perquè no es cometin mai més aquest tipus d'abusos; prometem que en l'admissió al sacerdoci i en la formació durant el camí de preparació farem tot el possible per comprovar l'autenticitat de la vocació; i que acompanyarem encara més els sacerdots al seu camí que el Senyor els protegeixi i els custodiï davant de situacions difícils i en els perills de la vida".



Vigília de la clausura de l’Any Sacerdotal a Roma: el valor del celibat sacerdotal



Durant la 'Vigília de Clausura de l'Any Sacerdotal' el Papa Benet XVI va assenyalar que el celibat és l'"escàndol" de qui posa la seva fe en Déu.

dijous, 10 de juny de 2010

La nena xinesa que va patir martiri per amor a l'Eucaristia


Per recordar que som a l’octava del Corpus, m’ha semblat bé publicar aquest article tret d’un extracte de “Let the Son Shine” del Rev. ‘Martin Lucía’ que fa referència a l’Eucaristia
.
Uns mesos abans de la seva mort el bisbe ‘Fulton J. Sheen’ va ser entrevistat per la televisió nacional: "Mons. Sheen, vostè va inspirar milions de persones a tot el món. Qui el va inspirar a vostè? Va ser potser un Papa? ".

Mons. Sheen va respondre que la seva inspiració no va ser un Papa, ni un Cardenal, o un altre Bisbe, i ni tan sols no va ser un sacerdot o monjo. Va ser una nena xinesa d'onze anys.....

Explicà que quan els comunistes es van apoderar de la Xina, van empresonar un sacerdot a la seva pròpia rectoria prop de l'Església. El sacerdot va observar aterrit des de la seva finestra com els comunistes van penetrar a l'església i es van dirigir al santuari. Plens d'odi van profanar el Tabernacle, van prendre el copó i el van tirar al terra, escampant les hòsties consagrades.

Eren temps de persecució i el sacerdot sabia exactament quantes hòsties contenia el copó: trenta dues.

Quan els comunistes es van retirar, potser no se’n van adonar, o no van fer cas d’una nena que resava a la part del darrera de l'església, la qual va presenciar tot el succeït.
.
Aquella nit la petita va tornar i, evadint la guàrdia apostada a la rectoria, va entrar a l'església. Allà va fer una hora santa d'oració, un acte d'amor per reparar l'acte d'odi. Després de l‘hora santa, es va endinsar al santuari, es va agenollar, i inclinant-se cap al davant, amb la seva llengua va rebre Jesús en la Sagrada Comunió. (en aquell temps no es permetia als laics tocar l'Eucaristia amb les mans).

La petita va continuar cada nit, fent la seva hora santa i rebent Jesús Eucarístic a la seva llengua. La trentena segona nit, després d'haver consumit l'última hòstia, accidentalment va fer un soroll que va alertar el guàrdia. Aquest va córrer al seu darrere, la va agafar, i la va colpejar fins matar-la a cops, amb la culata del seu rifle.

Aquest acte de martiri heroic va ser presenciat pel sacerdot mentre, summament abatut, mirava des de la finestra de la seva habitació convertida en cel•la.

Quan a Mons. Sheen li van explicar el relat, es va inspirar en tal grau que va prometre a Déu que faria una hora santa d'oració davant Jesús Sagramentat tots els dies, la resta de la seva vida.
.
Si aquella petita va poder donar testimoni amb la seva vida de la presència real del Senyor en el Santíssim Sagrament, ell com a bisbe es veia obligat al mateix. El seu únic desig des de llavors seria, atreure el món al ‘Cor Ardent de Jesús en el Santíssim Sagrament’.

La petita va ensenyar al Sr. bisbe el verdader valor i zel que s'ha de tenir per l'Eucaristia; com la fe pot sobreposar-se a la por i com el verdader amor a Jesús en l'Eucaristia ha de transcendir a la mateixa vida.

El que amaga l'Hòstia Sagrada és la glòria de Seu Amor. Tot el creat és una brillantor d'aquesta glòria que és Jesucrist. Per això moltes custòdies imiten els raigs de sol.

Actualment Mons. ‘Fulton J. Sheen’ està en procés de canonització .
.



S’ha estrenat a Roma un documental sobre la vida i obra de l'Arquebisbe americà Fulton Sheen. La cinta arribarà aviat als Estats Units.
.

Un bon testimoni (última part 5 de 5)

.
Testimoni de la conversió de ’Amada Rosa Pérez’


.

dimecres, 9 de juny de 2010

‘Andrea Bocelli’ revela que uns metges van aconsellar la seva mare que avortés.


El tenor ‘Andrea Bocelli’ ha revelat que uns metges van recomanar la seva mare que avortés. ‘Bocelli’ ha col•laborat amb el projecte «I am Whole Life» a la publicació d'un vídeo en el qual explica la història d'una jove que va ser hospitalitzada per un atac d'apendicitis, moment en què els metges van suggerir a la mare que avortés perquè el nen podia néixer amb una discapacitat. «L'esposa jove i valenta va decidir no avortar i el noi va néixer», relata el cantant. «Aquesta dona era la meva mare i jo era el nen».

.


Llegir més
.

Carta del Prelat de L’Opus Dei



Les nombroses celebracions litúrgiques d'aquest mes de juny serveixen de guia a la carta que el Prelat de l'Opus Dei dirigeix als fidels de l'Obra.


Cada vegada que celebrem o assistim a la Santa Missa, afirma el Prelat, participem en el suprem acte d'amor que Crist va realitzar en la Creu, i al qual va ordenar tota la seva vida.

I afegeix que a aquest goig i gratitud a Déu per un do tan gran -que hem d'actualitzar en cada jornada- s'uneixen les celebracions litúrgiques de les solemnitats que hem celebrat o celebrarem en aquests dies, perquè ens posen en comunió íntima amb diversos aspectes del misteri de Crist i ens comuniquin alhora gràcies específiques.


Fa referència a la manifestació de l'Esperit Sant a Pentecosta, omplint els Apòstols dels seus dons i afirmant que per mitjà d'aquests signes de la vinguda de l'Esperit Sant, el Senyor ens dóna a conèixer també els efectes de l'acció del Paràclit en les ànimes que s'obren dòcilment a la seva gràcia, i exhorta a tots agrair a la Verge la seva intercessió constant per tornar-nos més sensibles a les inspiracions de l'Esperit Sant, com els va succeir als Apòstols reunits al seu voltant al Cenacle.


Es refereix a les solemnitats del Corpus Christi i del Sagrat Cor, que commemoren dues manifestacions de la immensa complaença que Déu ha posat en els homes, recordant que en aquesta última festa, el dia 11 de juny, finalitza l'Any Sacerdotal, i demana a tots continuar resant i movent altres persones a pregar per les vocacions sacerdotals, per la santedat dels sacerdots i de tot el poble cristià.


I afegeix: Demano al Senyor que aquest clam, que hem intentat incrementar al llarg dels mesos passats, no cessi pas mai en les nostres ànimes; també per callar els qui ataquen la gran meravella del sacerdoci.

Recorda el seu recent viatge a Torí , on he anat a venerar el Sant Sudari acompanyat de totes i de tots -com faig sempre en els meus viatges- per demanar al Senyor que inflami els nostres cors amb el foc de l'Esperit Sant, suggerint que hem de cercar el contacte amb la Humanitat Santíssima del Senyor en la Penitència i en l'Eucaristia.

Demana a tots que, durant els dies que falten fins al dia 26 de juny, aniversari del trànsit al cel de Sant Josepmaria, acudir amb fe a la seva intercessió, perquè, seguint fidelment el seu exemple i els seus ensenyaments, també nosaltres sapiguem conformar les nostres vides amb la vida de Crist, fins a ser una sola cosa amb Ell i, recordant que el dia anterior es compleix un nou aniversari de l'ordenació dels tres primers sacerdots de l'Obra, demana fixar l'atenció en cada un – tant els sacerdots com els seglars -, per aprendre a no dir mai "prou" davant de les exigències de la nostra ànima sacerdotal.

Text complet de la Carta : Castellà
Text complet de la Carta: Català

.

dimarts, 8 de juny de 2010

Sobre el bloqueig d'Israel a Gaza

.

L'assalt violent en aigües internacionals, l'ús d'armes de foc contra civils que no les havien utilitzat, el segrest dels vaixells per mantenir el bloqueig de Gaza -mesura que no compta amb cap suport jurídic -, són mostres del creixent menyspreu del govern israelià per la legalitat internacional.

El violent atac israelià contra la flotilla d'ajuda humanitària que pretenia arribar a Gaza torna a recordar a l'opinió pública les dramàtiques conseqüències del bloqueig que Israel imposa a la franja.


La reconstrucció de Gaza, assolada per l'operació militar d'Israel el gener de 2009, ensopega amb el bloqueig israelià, que tan sol permet les importacions amb comptagotes. La inhumana situació d'1,5 milions de persones atrapades a la franja va ser denunciada en un informe del Comitè Internacional de la Creu Roja, publicat el juliol de l'any passat (cfr. Aceprensa, 8-07-2009).

Malgrat que la comunitat internacional es va comprometre a dedicar 4.500 milions de dòlars per a la reconstrucció de Gaza, el bloqueig israelià ho ha impedit, sense que hi hagi hagut la necessària pressió diplomàtica per evitar-ho. En un informe, titulat ‘Failing Gaza’: ‘No rebuilding, no recovery, no more excuses’, 16 destacats grups humanitaris i de drets humans van criticar la inoperància de la comunitat internacional per acabar amb el bloqueig i permetre la reconstrucció (cfr. Aceprensa, 23-12-2009).

Font: Aceprensa.net
‘Posted by rsanzcarrera’ bloc ‘tan_gente’

Un bon testimoni (continuació 4 de 5)


Amada Rosa Pérez

Testimoni de la conversió d’una artista que va avortar i va intentar suicidar-se...

dilluns, 7 de juny de 2010

Missa en el Palau d'esports de Nicòsia

.



El Papa recorda que la comunió amb el Senyor i entre els cristians es realitza per mitjà de l'Eucaristia



En l'última jornada del seu viatge apostòlic de tres dies a Xipre, el Papa Benet XVI va fer una apel•lació a la comunitat internacional a favor de la pau i la justícia a l’Orient Mitjà.



Durant l'homilia de la missa celebrada al Palau dels Esports de Nicòsia, el Papa va recordar el misteri de la comunió que uneix a «tots aquells que es nodreixen del Cos i Sang de Crist en l'Eucaristia». I va afegir que els cristians estem «cridats a proclamar incessantment la mort i resurrecció del Senyor, fins que torni.»




Llegir més


Beatificat el pare Popieluszko màrtir de la resistència catòlica de Polònia enfront del comunisme


Ahir diumenge va ser beatificat el sacerdot polonès Jerzy Popieluszko durant una solemne Eucaristia celebrada a la simbòlica plaça Pilsudski de Varsòvia, davant d'unes 140.000 persones.

Assassinat el 1984 per la policia secreta del govern polonès amb 37 anys, quan era rector de ‘Sant Estanislau’ i capellà del sindicat Solidaritat, és considerat un testimoni eminent de la resistència moral i espiritual del poble polonès davant el règim comunista, així com de la victòria del bé sobre el mal.




.
Llegir més: Clic Aquí

Un bon testimoni (continuació 3 de 5)

.
Continua el testimoni d’aquesta artista.

diumenge, 6 de juny de 2010

Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist


L’Eucaristia és el do que el Senyor ens fa del seu Cos i de la seva Sang per tal que l’Església sigui ferment d’amor i d’unitat.

Demanem, doncs, al Senyor que ens concedeixi de ser ànimes d’Eucaristia que el nostre tracte personal amb Ell s’expressi en alegria, en serenitat, en un afany de justícia. I facilitarem als altres la tasca de reconèixer Crist, contribuirem a posar-lo al cim de totes les activitats humanes.


Un japonès que volia tenir fe

.

Va ocórrer, fa anys, en un poblet turístic d'Espanya. Era dissabte a la tarda i a parròquia del poble, un escolanet preparava tot el necessari per tal que el sacerdot pogués celebrar la Sta. Missa. De sobte, va aparèixer per l’església un turista oriental, amb la càmera de fotos penjada al coll i amb un aire una mica despistat -típic d’aquests visitants -, es va quedar durant una bona estona observant les boniques pintures romàniques del presbiteri , va fer un parell de fotos i, al cap d'una estona, va reparar en l'escolanet. Li va cridar l'atenció com, cada vegada que passava davant de l'altar, el petit feia una genuflexió.
-Per què ho fas això? - va preguntar.
-Per què faig, el què? -va contestar el noi, sense saber què es referia el turista...
-Doncs... perquè, cada vegada que passes per aquí, t'agenolles.
-Ah!... , doncs perquè allà -assenyalant al Sagrari- hi ha Déu...!- va contestar l'escolanet, com la cosa més evident del món.
-Déu...? El turista es va quedar pensant uns moments, mirant el Tabernacle amb els ulls mig tacats.
Finalment va dir:
-Si jo cregués que el meu Déu estigués aquí, no només m'agenollaria en passar davant d'Ell, sinó que entraria de genolls a l'església, sense aixecar la cara del terra.
I mai més no tornaria a sortir d'aquí.

Avui és la Solemnitat del Corpus Christi. Preparem amb afecte aquesta gran festa que manifesta la bogeria d'Amor de Déu vers nosaltres.

dissabte, 5 de juny de 2010

Ruta mariana


La primera Ruta Mariana a Espanya ja és una realitat.

La Ruta Mariana és un itinerari d'interès cultural i religiós que uneix els Santuaris del Pilar, Torreciutat, Montserrat i Lourdes, un itinerari de fe guiat per l'espiritualitat i devoció mariana, posseïdor d'una gran riquesa turística, patrimonial, rural, gastronòmica i natural.

Quatre santuaris: Torreciutat (Osca), el Pilar (Saragossa), Montserrat (Catalunya) i Lourdes(França) integren una ruta que mobilitza 17 milions de visitants cada any.

Per facilitar la informació, s'ha creat una vistosa i atractiva pàgina web http://www.rutamariana.com en què hi trobareu informació útil sobre com accedir a cada santuari, informacions pràctiques sobre quins transports utilitzar, on menjar i fins i tot què visitar pels voltants.

A més, la pàgina inclou informació detallada de cada santuari, per exemple, sobre l'Escolania de Montserrat, les pintures de Goya de la Basílica del Pilar, els signes de Lourdes (l'aigua, la roca i els malalts) o la relació de sant Josep Maria Escrivà amb Torreciutat.

Per als qui no coneguin algun dels santuaris, la web ofereix vídeos i fotografies tant d'exteriors com de detalls de l'interior de cada santuari.


.

Inauguració d’una font monumental a Dubai.


Espectacular!
.
Acabo de rebre el vídeo que publica avui Rafael Sanz Carrera en el seu bloc ‘tan_gente’.

Realment és molt bonica aquesta combinació d'aigua, llum i so. La cançó és "Time to Say Goodbye" interpretada per ‘Andrea Bocelli’ i ‘Sarah Brightma’. Espero el gaudiu, val la pena veure-ho en pantalla completa.




Santuari de Nostra Senyora del Rosari de Chiquinquirà


Com cada dissabte durant aquest Any Marià, fem una visita a un santuari dedicat a la Mare de Déu.

La Mare de Déu de Chiquinquirá és la reina i la patrona de Colòmbia. La paraula Chiquinquirá significa lloc de boires i pantans, i està en el departament de Boyacá. La regió, andina, s’enlaira a més de dos mil metres sobre el mar.

La història de la tela de la Verge es remunta a l'any 1560. El quadre es va fer com a encàrrec dels dominics espanyols per encoratjar la fe tant d'indis com de colons.




http://www.mariedenazareth.com
.

divendres, 4 de juny de 2010

Papa demana a Xipre diàleg 'pacient i sincer' entre cristians per superar les dificultats


La ciutat de Paphos, la primera destinació del Papa, és molt significativa perquè aquí Sant Pau va convertir al cristianisme a la principal autoritat romana, el procònsol ‘Sergi Pau’.

La segona trobada més important de la visita del Papa a Xipre ha estat la celebració ecumènica en una església ortodoxa a Paphos al costat de les restes arqueològiques d'una basílica paleocristiana del segle IV.

Entre aquestes restes es troba, segons la tradició, la columna en la qual Sant Pau va ser fuetejat l'any 47, acusat d'haver provocat disturbis.

.

Un bon testimoni (continuació, 2 de 5)


Testimoni de la conversió de ‘Amada Rosa Pérez’ després d'avortar i intentar suïcidar-se...


.

Agenda del Papa a Xipre


Benet XVI es converteix en el primer Papa que viatja a Xipre. A més, serà la primera vegada que visita un país de majoria ortodoxa, un 78 per cent de la població. Els catòlics sumen només el 3,15 per cent, entre maronites i llatins.


Respecte la ‘burka’ i el ‘niquab’

.


Un enllaç amb la web Almudi que publica un article interessat.



Fer clic AQUI

Assassinat Luigi Padovese el president dels bisbes turcs

.
Una noticia trista… resem…

Entrevista

.


La Vanguardia (Entrevista de Ima Sanchís)




Avui la web Almudi publica un article que va sortir a 'La Vanguardia'




Per llegir l'article fer clic AQUÍ
.

dijous, 3 de juny de 2010

Viatge del Sant Pare a Xipre

.


D‘aquí de poques hores Benet XVI viatjarà a Xipre; a distància de poc més d'un any, sembla com si el Papa visités altre cop Terra Santa. I no només per la proximitat territorial o pels valuosos records apostòlics que fan d'aquesta Illa de la Mediterrània un petit tros de Terra Santa, sinó perquè l'Església Llatina de Xipre, al costat de la Maronita constitueixen la petita presència catòlica a l'illa i formen part, per a tots els efectes, de la diòcesi de Jerusalem.

Malgrat que el pare Federico Lombardi’, director de la Sala de Premsa vaticana, ha explicat que el Papa va a Xipre abans que res com un visitant i un pelegrí, molts mitjans de comunicació estan especulant amb l’impacta de la visita del Papa sobre la situació política de l'Illa.

A Xipre el Papa lliurarà als pastors de les Esglésies de tota la regió l'’Istrumentum Laboris del Sínode’ per Orient Mitjà que es portarà a terme pròximament a Roma.

Panis Angelicum


Avui és un d’aquells dies que la tradició ens diu que llueixen més que el sol. CORPUS CHRISTI

L‘Eucaristia és el do que el Senyor ens fa del seu Cos i de la seva Sang per tal que l’Església sigui ferment d’amor i d‘unitat.



Llatí:

Panis angelicus
fit panis hominum;
Dat panis coelicus
figuris terminum:
O res mirabilis!
manducat Dominum
Pauper, servus, et humilis.
Te trina Deitas
unaque poscimus:
Sic nos tu visita,
sicut te colimus;
Per tuas semitas
duc nos quo tendimus,
Ad lucem quam inhabitas.
Amen.


Castellà:

Pan de los Angeles,
se convierte en pan de los hombres;
El Pan del cielo
termina con todas las prefiguraciones:
¡Oh cosa admirable!
Consume a tu Señor
el pobre,siervo y humilde.
Rogamos a Ti,
Dios, Uno en Tres,
Que así vengas a nosotros,
como a ti te damos culto.
Por tus caminos
guíanos adonde anhelamos,
a la luz en la que moras.
Amén.





Processons del Corpus Christi a les diòcesis catalanes. Any 2010. Clic AQUI

.

Programa oficial de la vista del Sant Pare a Xipre



És ja oficial el programa del viatge que el Papa Benet XVI que realitzarà del 4 al 6 de juny a Xipre. Ho ha publicat l'Oficina d'Informació Vaticana. El Sant Pare arribarà a les 14.00 del divendres 4 de juny a Paphos, una de les etapes del primer viatge missioner que Pau va realitzar al costat de Bernabé, nadiu de l'illa.

Un viatge ecumènic al cor de la Mediterrània oriental, per trobar la petita església de Xipre i, a través d'ella, totes les esglésies orientals que seran protagonistes del pròxim Sínode d'octubre.

dimecres, 2 de juny de 2010

Un bon testimoni (1 de 5)


Impressionant canvi de vida d'aquesta actriu; Un bon exemple per a molts actors i actrius de les telenovel•les; Tant de bo molts seguissin el seu exemple.

dimarts, 1 de juny de 2010

Capicua


Després d’uns dies de descans, torno estar al peu del canó. Som-hi!

Es tracta d’un documental del director català Roger Villarroya, que va ser guardonat amb el primer premi del Notodofilmfest pel seu bonic homenatge a la tercera edat.