Estava decidida a canviar-ho tot: els seus pares eren uns fòssils intransigents; les seves profes, mai no la van entendre; la societat en general... I es va vestir tota de negre –diguem-ne gòtica-. Es va enfilar deu o dotze argolles a la cara i es va posar unes botes de sergent que retrunyien sobre el paviment.
La vaig tornar a veure fa dos dies. Té una botiga de roba en un carrer de moda i s’ha engreixat.
Aquesta entrada de D. Enrique Monasterio en el seu bloc, ens convida a fixar-nos una mica més en els joves. Cal acollir-los, tenir paciència, escoltar-los, aconsellar-los, resar per ells....Ajudar-los a reconduir aquest afany de canvi que bull dins seu, vers ideals humans i cristians que valguin la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada