dimecres, 17 de novembre del 2010

La vida és com un buf

.
Passa molt ràpid, encara que quan un és jove i li ho expliquen, no s’ho creu.

No és dolent pensar en la mort, i menys durant el mes de novembre que tradicionalment recordem els difunts, sempre i quan ens preguntem: com estem aprofitant la vida que Déu ens dóna?

Déu no és un caçador, que està apostat esperant un descuit de la presa: no. Déu és un Pare, el jardiner diví, que agafa la flor quan és més bonica, més bella, millor preparada.

Que estiguem sempre preparats per rebre aquest premi que Déu ens té disposat, que és el cel.

Aprofito aquest anunci per il•lustrar-ho i, anem doncs en compte, no se’ns emporti l’escombriaire amb una bufada!

.