Fer present el viatge del Sant Pare (1)

.
Faig referència a 2 articles publicats per Juan Ramón Domínguez Palacios en els blocs ‘En la Cumbre’ i 'Anécdotas y Poesías', a qui agraeixo i felicito per la seva bona informació

El somriure del Papa

El viatge que ha realitzat Benet XVI a Espanya pot qualificar-se com un èxit rotund. Una vegada més s'ha posat de manifest que està a l'avantguarda de la defensa dels drets humans.

La calorosa acollida a Santiago i Barcelona, així com l'intens desig de polítics de signes ben diversos (des de Rubalcaba a Rajoy, o des dels Reis i els Prínceps d'Espanya fins Zapatero) de ser rebuts pel Papa, ve a confirmar: "La religió no és un problema que els legisladors hagin de solucionar", sinó que és més aviat una positiva injecció intravenosa al torrent circulatori de la societat. Com havia dit el Papa en la seva visita al Regne Unit: "Una contribució vital al debat nacional". Un factor social que mereix un lloc sota el sol. Potser per això ha ressonat amb especial èmfasi a l'Obradoiro gallec l'exclamació de Benet XVI : "Europa ha d'obrir-se a Déu".

La exaltació de la dona a Barcelona i el seu treball (també el domèstic), del matrimoni "natural", de la bellesa, la consciència i la vida s'insereixen en la línia de les grans declaracions de Drets de l'Home. Una vegada més s'ha posat de manifest que Benet XVI està a l'avantguarda de la defensa dels drets humans.

Potser per això, no ha estat exacte el retret que se li ha fet des d'alguna premsa quan –dins l’avió i en ple vol- va fer una referència al laïcisme dels anys trenta i l'Espanya d'avui.
.
És evident que no era una comparació entre "violències", sinó entre ideologies. Per als experts en relacions entre l'Església i l'Estat, és senzillament cert que tant en aquells moments com en aquests, existeix un debat ideològic entre fe i modernitat. Un debat que porta traces, segons la meva opinió, de tenir un desenllaç positiu. És a dir, fer ressorgir la noció originària de laïcisme, que no és tant un instrument per "alliberar" els ciutadans de la fe, com un expedient tècnic perquè faci als ciutadans "oficialment lliures" per practicar-la o no (W. McLoughlin). És a dir, el que vénen dient avui a les Corts d'Itàlia, Alemanya o els Estats Units, "laïcisme positiu" o "neutralitat benvolent".

Llegir-ne més: AQUÍ

*Rafael Navarro-Valls es catedràtic y acadèmic, autor del llibre ‘Entre la Casa Blanca y el Vaticano’
.